Fins a l’últim alè

Un relat de: Homo insciens
Presonera del teu cos tronat
avances amb lenta cadència sobre els teus passos
arrossegant la condemna del dolor, injustament.
Dia a dia els ossos se't retorcent fins a deformar-te,
i els teus òrgans comprimits pateixen,
i a poc a poc et maten. Una mica ara.
Una mica després.
En el mirall del turment et mires cada matí en silenci,
i el reflex, confós, retorna la imatge de qui tot ho dona,
de qui tot ho té quan està amb qui estima,
ensenyant una lliçó de vida.
És des de la ment que mudes el dolor convertint-lo en força,
no coneixes la derrota tot i viure en lluita constant,
i al teu rostre, com en el del triomfador,
hi roman perenne un gran somriure i un fúlgid esguard.
Ets esclava del teu cos, però la teva ànima
sempre respirarà en llibertat. Fins a l’últim alè.
A partir de l’últim alè.

Comentaris

  • QUE VOLS QUE ET DIGUI[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 17-04-2021 | Valoració: 10

    Serà perquè jo em deleixo per les poesies o serà perquè tu ets un poeta nat.
    Dir-te que m'ha entusiasmeat és poc. Menys en el tema del retorçament dels ossos, que de moment continuen ben rectes, m'hi he vist reflectida. I com jo tantes d'altres dones que som les més afectades per l'artrosi progresiva degenerativa... i no em preguntis perquè ho som.
    És el tipus de poema que em podria fer plorar.. I si no ploro és perquè la vida em, ens dona tant, que aplico aquella famosa frase de Ravindranath Tagore "No ploris perque s'amaga el sol que les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles" ni les filles, ni nets, ni maarit, ni, ni, ni...natura viva o morta ni, ni, ni....
    Visca la vida i la teva poesia

  • I, tant que si[Ofensiu]
    rober | 13-04-2021 | Valoració: 10

    I, tant que sí, l'ànima sempre serà lliure per això marxa del nostre cos decrèpit, gràcies i felicitats.

  • La insuportable pesantor del ser[Ofensiu]
    kefas | 04-03-2021

    Sovint és costerut que un cos arrossegui una ànima i també ho és que una ànima arrossegui un cos. Però quan en el cos es concentren totes les mossegades del món només una ànima pot arrossegar-lo, aquesta que tothom porta clavada a la boca sense haver-la tastat. La llibertat.

  • Aqueixa persona sofreix [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-02-2021 | Valoració: 10


    Entre el dolor que pateix amb els seus passos. Aquesta persona que descrius va patint per la vida. Açò és el que entenc sobre aquest poema. Va patint fins a l'últim alè, com descrius.
    A no ser que siga una altra cosa!

    Amb respecte al teu comentari al meu relat "Entre la boira", sí, realment està alguna cosa enrevessat i el final és sorpresa.
    Bé, que a poc a poc es fa el mestre, escribint, això està clar. Gràcies per comentar-me'l.
    Salutacions i fins a l'altra.
    PERLA DE VELLUT

    Si vols llegir-me el poema de "Poncella d'acuïtat", que el tinc editat veuràs que em desenvolupe millor en poesia que prosa. Gràcies.
    Vaig guanyar un premi literari amb aquesta composició.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

20 Relats

82 Comentaris

4738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em dic Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme Homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància