Ficció, realitat… En què quedem?

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Ficció, realitat… En què quedem?


Em trobava al centre de Badalona, en concret al carrer del Mar. Notava alguna cosa estranya, una presència fosca al meu voltant. Vaig arrencar a córrer cap a una botiga, però la presència estranya encara hi era… Vaig sortir de la botiga i vaig anar a casa.

Quan vaig arribar, vaig veure un home assegut al sofà i… PAM! Quan em vaig despertar, em trobava a una sala on hi havia una safata amb pa de motlle i un got d’aigua bruta. Estava espantat, confús, perquè no recordava res, només que estava fent un passeig pel carrer del Mar. Era una sensació que em produïa nàusees… No sabia ben bé què m’havia passat i no hi havia res per poder-me orientar.

Llavors, van trucar a la porta. Era un home, va venir fins a mi i em vaig tornar a adormir. Quan vaig despertar, era a un pàrquing. Això sí que ho vaig poder identificar perquè hi havia una mena de places d’aparcament pintades a terra. Aquesta vegada no hi havia ni pa ni aigua. El noi que va picar a la porta de l’anterior sala i que em va deixar inconscient va venir cap a mi. Jo tenia molta por que em pogués fer mal… Se’m va apropar a l’orella i em va dir, xiuxiuejant:

-No et farem mal, només te'n faran.

Després d’això, vaig agafar més por. Al cap de poques hores em van ficar a un cotxe on vaig estar unes set hores. No sabia quin era el destí.... El cotxe es va aturar, un home va agafar una pistola, em va apuntar al cap i… GAME OVER! M’havia capficat tant jugant a un videojoc que la ficció semblava realitat.



Pseudònim: Jem

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: