Cercador
Ficció, realitat… En què quedem?
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Ficció, realitat… En què quedem?
Em trobava al centre de Badalona, en concret al carrer del Mar. Notava alguna cosa estranya, una presència fosca al meu voltant. Vaig arrencar a córrer cap a una botiga, però la presència estranya encara hi era… Vaig sortir de la botiga i vaig anar a casa.
Quan vaig arribar, vaig veure un home assegut al sofà i… PAM! Quan em vaig despertar, em trobava a una sala on hi havia una safata amb pa de motlle i un got d’aigua bruta. Estava espantat, confús, perquè no recordava res, només que estava fent un passeig pel carrer del Mar. Era una sensació que em produïa nàusees… No sabia ben bé què m’havia passat i no hi havia res per poder-me orientar.
Llavors, van trucar a la porta. Era un home, va venir fins a mi i em vaig tornar a adormir. Quan vaig despertar, era a un pàrquing. Això sí que ho vaig poder identificar perquè hi havia una mena de places d’aparcament pintades a terra. Aquesta vegada no hi havia ni pa ni aigua. El noi que va picar a la porta de l’anterior sala i que em va deixar inconscient va venir cap a mi. Jo tenia molta por que em pogués fer mal… Se’m va apropar a l’orella i em va dir, xiuxiuejant:
-No et farem mal, només te'n faran.
Després d’això, vaig agafar més por. Al cap de poques hores em van ficar a un cotxe on vaig estar unes set hores. No sabia quin era el destí.... El cotxe es va aturar, un home va agafar una pistola, em va apuntar al cap i… GAME OVER! M’havia capficat tant jugant a un videojoc que la ficció semblava realitat.
Pseudònim: Jem
Em trobava al centre de Badalona, en concret al carrer del Mar. Notava alguna cosa estranya, una presència fosca al meu voltant. Vaig arrencar a córrer cap a una botiga, però la presència estranya encara hi era… Vaig sortir de la botiga i vaig anar a casa.
Quan vaig arribar, vaig veure un home assegut al sofà i… PAM! Quan em vaig despertar, em trobava a una sala on hi havia una safata amb pa de motlle i un got d’aigua bruta. Estava espantat, confús, perquè no recordava res, només que estava fent un passeig pel carrer del Mar. Era una sensació que em produïa nàusees… No sabia ben bé què m’havia passat i no hi havia res per poder-me orientar.
Llavors, van trucar a la porta. Era un home, va venir fins a mi i em vaig tornar a adormir. Quan vaig despertar, era a un pàrquing. Això sí que ho vaig poder identificar perquè hi havia una mena de places d’aparcament pintades a terra. Aquesta vegada no hi havia ni pa ni aigua. El noi que va picar a la porta de l’anterior sala i que em va deixar inconscient va venir cap a mi. Jo tenia molta por que em pogués fer mal… Se’m va apropar a l’orella i em va dir, xiuxiuejant:
-No et farem mal, només te'n faran.
Després d’això, vaig agafar més por. Al cap de poques hores em van ficar a un cotxe on vaig estar unes set hores. No sabia quin era el destí.... El cotxe es va aturar, un home va agafar una pistola, em va apuntar al cap i… GAME OVER! M’havia capficat tant jugant a un videojoc que la ficció semblava realitat.
Pseudònim: Jem
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!