Fes-te feina

Un relat de: deòmises
El noi esvelt apareixerà a través de la porta del jardí, i caminarà gràcilment i sense presses, mentre les saludarà amb un dolç hola i un braç alçat. Les dues, mare i filla, que prendran el sol damunt de la gespa, restaran amatents per aquesta inesperada visita. Malgrat la temperatura estiuenca, el jove durà una caçadora de cuir, una motxilla negra i ulleres fosques i, abans que una d'elles reaccioni i pregunti què vol, es presentarà. Serà un nom força corrent, i com que també afegirà el del seu marit, la mare relaxarà el seu posat. Deuen ser col·legues del despatx, pensarà. Tan sols li grinyolarà que aquest individu arribi sol, sense previ avís de ningú. El vol que havia de traslladar-lo des d'Estocolm ha sofert un retard, es justificarà. Aquesta notícia les deixarà astorades i la mare palparà pel lateral de la tovallola. Intentaré telefonar-li, dirà, però aquesta frase no semblarà agradar-li massa al nouvingut. Serà inútil: la tempesta de neu que hi ha en terres sueques ha deixat el país incomunicat. Però ella respondrà que ho provarà igualment, per estar més tranquil·la. Aquesta insistència crisparà el tarannà aparentment pacient del noi i els fets s'acceleraran. I, d'una revolada, la pistola amb silenciador, les manilles i la corda seran part de l'atrezzo d'un nou escenari. No hi haurà crits. El dit índex damunt dels llavis causarà l'efecte desitjat. I també passarà el mateix amb les bales que els dispararà a boca de canó, enmig del crani sense explicacions, i quan les lligui.

El noi esvelt s'allunyarà gràcilment i sense presses, mentre tregui un telèfon mòbil i truqui. A l'altra banda, la gatzara i la música d'una festa envoltaran un digui? segur i potent. La feina està enllestida, dirà ell i penjarà sense rebre cap resposta de l'home, que abraçarà la model i la besarà al coll. A cau d'orella li xiuxiuejarà un ja som lliures, conilleta alcohòlic i lasciu, i la fregarà amb l'erecció incipient provocada per la notícia, encara que es trobin al mig de la multitud.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305974 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978