Cercador
Fervent ferment
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
FERVENT FERMENT
(o 'Quan agost raïmeja' o 'Raïm d'agost)
Agost raïmejava en un terrat amarat d'escalf solar generós. La parra giragonsejava per les baranes i s'estirava-expandia mur amunt fins a les teulades veïnes per petonejar potes de gats troneres que reposaven llurs inquietuds vitals.
Els ramells de la fruita, abundosa, es descobrien entre fulles inacabables, cadascuna un univers artístico-poètic sens dubte (així opinava un mussol de mentida, objecte útil i decoratiu que servia per espantar ocells massa grans i caganers en, per obra i màgia del vent, girar el cap com els de debò com si cobrés vida). Les baies grans, fortes (esclats a les dents) contenien una polpa sucosa i dolça en el punt just. Les petites no admetien desaprofitament, amb un sucre condensat que aviciava. Hi havia tants, tants, tants grans que molts caurien al terra del terrat durant el llarg agost, entre llavors de caputxina amb què joguinejava una gateta atzabeja que només tenia mitja cua i torta. Aniria quedant, el raïm caigut, corsecat, rebregat de vellesa. Embruniria fins a un to de socarrat. Exhalaria l'aroma de la fermentació amb una intensitat progressiva. Ferment fervent.
Saps, no pas penses, que aquelles panses de terrat regalen un món al paladar de l'ànima.
(o 'Quan agost raïmeja' o 'Raïm d'agost)
Agost raïmejava en un terrat amarat d'escalf solar generós. La parra giragonsejava per les baranes i s'estirava-expandia mur amunt fins a les teulades veïnes per petonejar potes de gats troneres que reposaven llurs inquietuds vitals.
Els ramells de la fruita, abundosa, es descobrien entre fulles inacabables, cadascuna un univers artístico-poètic sens dubte (així opinava un mussol de mentida, objecte útil i decoratiu que servia per espantar ocells massa grans i caganers en, per obra i màgia del vent, girar el cap com els de debò com si cobrés vida). Les baies grans, fortes (esclats a les dents) contenien una polpa sucosa i dolça en el punt just. Les petites no admetien desaprofitament, amb un sucre condensat que aviciava. Hi havia tants, tants, tants grans que molts caurien al terra del terrat durant el llarg agost, entre llavors de caputxina amb què joguinejava una gateta atzabeja que només tenia mitja cua i torta. Aniria quedant, el raïm caigut, corsecat, rebregat de vellesa. Embruniria fins a un to de socarrat. Exhalaria l'aroma de la fermentació amb una intensitat progressiva. Ferment fervent.
Saps, no pas penses, que aquelles panses de terrat regalen un món al paladar de l'ànima.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
438806 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com