Cercador
Felicitat(s)
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Felicitat(s)
Avui és un dia especial i la mare m’acaba de donar una carta, encara més especial. Pujo ràpid les escales per tancar-me a l’habitació i trobar l’apropiada intimitat per tranquil·litzar els meus nervis a flor de pell. Començo a llegir:
“Estimada Minerva,
Escric aquesta carta sentint-te dins meu. Encara falten 18 anys i 2 mesos perquè te la pugui donar. Així que, si estàs llegint això vol dir que ja ha arribat el dia: feliços 18 anys, Minerva.
Avui és un dia simbòlic que marca una nova etapa de la teva vida. Potser a tu no t’ho sembla, però a partir d’avui et faràs gran poc a poc. La introspecció es convertirà en la teva millor arma quan entris a la batalla que començarà quan t’adonis que ja no ets una nena, quan hauràs de sortir de la teva trinxera i travessar sola el camp de mines. Fa molta por acceptar l’adultesa, però jo estaré sempre aquí, per quan em necessitis. Tot i així, com a mare, hauré de deixar que abandonis el niu. Per aprendre a volar hauràs de caure molts cops, però n’aprendràs, i jo estaré allí per esmorteir la caiguda.
Un petit consell: no t’obsessionis amb el futur. Viu cada dia com si fos l’últim. Descobreix alguna cosa cada dia que t’emocioni i t’aporti quelcom per construir-te com a persona. Però sobretot, sigues tu mateixa. Potser estàs pensant que encara no saps qui ets o qui vols ser, jo m’ho preguntava. Però vols que et digui un secret? Encara ara m’ho pregunto, cada dia.
Minerva, sigues la protagonista de la teva història. Identifica’t amb les persones que t’acompanyin en aquest viatge. Escolta els teus pensaments i que la teva intuïció et guiï. Confia en tu mateixa. I sobretot, estima’t. Estima’t tant com puguis i no deixis que ningú et faci sentir el contrari, perquè l’amor propi és l’amor més valuós que podràs trobar mai.
Desplega les teves ales i vola lluny, filla meva.
T’estimo infinit,
La teva mare”
Noto l’eternitat enfront meu i l’emoció m’envaeix. Tanco els ulls i intento retenir a la meva ment aquestes paraules per sempre.
Pseudònim: ritaamart
Avui és un dia especial i la mare m’acaba de donar una carta, encara més especial. Pujo ràpid les escales per tancar-me a l’habitació i trobar l’apropiada intimitat per tranquil·litzar els meus nervis a flor de pell. Començo a llegir:
“Estimada Minerva,
Escric aquesta carta sentint-te dins meu. Encara falten 18 anys i 2 mesos perquè te la pugui donar. Així que, si estàs llegint això vol dir que ja ha arribat el dia: feliços 18 anys, Minerva.
Avui és un dia simbòlic que marca una nova etapa de la teva vida. Potser a tu no t’ho sembla, però a partir d’avui et faràs gran poc a poc. La introspecció es convertirà en la teva millor arma quan entris a la batalla que començarà quan t’adonis que ja no ets una nena, quan hauràs de sortir de la teva trinxera i travessar sola el camp de mines. Fa molta por acceptar l’adultesa, però jo estaré sempre aquí, per quan em necessitis. Tot i així, com a mare, hauré de deixar que abandonis el niu. Per aprendre a volar hauràs de caure molts cops, però n’aprendràs, i jo estaré allí per esmorteir la caiguda.
Un petit consell: no t’obsessionis amb el futur. Viu cada dia com si fos l’últim. Descobreix alguna cosa cada dia que t’emocioni i t’aporti quelcom per construir-te com a persona. Però sobretot, sigues tu mateixa. Potser estàs pensant que encara no saps qui ets o qui vols ser, jo m’ho preguntava. Però vols que et digui un secret? Encara ara m’ho pregunto, cada dia.
Minerva, sigues la protagonista de la teva història. Identifica’t amb les persones que t’acompanyin en aquest viatge. Escolta els teus pensaments i que la teva intuïció et guiï. Confia en tu mateixa. I sobretot, estima’t. Estima’t tant com puguis i no deixis que ningú et faci sentir el contrari, perquè l’amor propi és l’amor més valuós que podràs trobar mai.
Desplega les teves ales i vola lluny, filla meva.
T’estimo infinit,
La teva mare”
Noto l’eternitat enfront meu i l’emoció m’envaeix. Tanco els ulls i intento retenir a la meva ment aquestes paraules per sempre.
Pseudònim: ritaamart
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!