Feliç carrera literària

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Potser m'acusaran de fer apologia del pragmatisme, però el cert és que no puc evitar subscriure un dels principis teòrico-rectors fonamentals d'aquells que sustenten l'abstracte, heterodox i sobretot incomprès concepte de "literatura": això d'escriure és un mal negoci. Des del punt de vista econòmic, és clar, i efectuades les oportunes excepcions harrypotterianes, de doble autoria (quan algú hi posa la feina i l'altre el nom) i de plagis d'ordinador (mira que se'n prenen, de llibertats, aquestes eines, eh?).

El primer gran maldecap que implica dedicar-se a la literatura és que, poc o molt, s'ha d'escriure. D'altra banda, també resulta recomanable llegir, i per anar bé més enllà de la secció d'esports o de la portada de l'Hola. Partint d'aquesta premisa, hom infereix horroritzat que s'ha de disposar d'allò que s'anomena temps, quelcom que només té qui no necessita.

Permeteu-me puntualitzar que no s'ha de caure en el gravíssim error d'esgarrapar minuts de l'espai temporal que hom dedica a l'oci o al relax. Llevat, és clar, d'aquells bonics dissabtes que et truca la tia Eulàlia a dos quarts de vuit del dematí per oferir-te "una sorpresa" (un tall de pastís de poma) si li segues la gespa del jardí o li treus, ben pentinada, aquella eixelabrada boleta de ping-pong que té per gos a passejar.

Vista en perspectiva la situació, l'única possible solució per tal de disposar del temps mínim reglamentari és, amb prudència i moderació, estafar-ne a l'empresari. "Què tal, Garcia, com va l'informe sobre motivació laboral?", "va fent, senyor Antoni. Ja estic al setzè vers... vull dir capítol... vull dir apartat!". "Però home de Déu, si només som la secretària, vostè i jo!".

Convé remarcar, però, que la regla general és que hom comenci a escriure de ben petit. "Garcia, em repetirà cent vegades la frase «no tornaré a tirar boles de paper als meus companys en hores lectibes»". Oh meravella! Quin moment tan crucial és aquest, senyores i senyors! Acaba de néixer l'egrègia figura d'un Cervantes del segle XXI. "«Lectives» s'escriu amb "v" de «vàndal», Garcia!". Bé, ja m'entenen, qui diu un Cervantes del segle XXI, diu un don Quixot de tota la vida. "Perdoni, professor: «vàndal» s'escriu amb «ve» baixa o amb «be» alta?"

El pas de gegant de tota carrera literària, tanmateix, arriba amb els Jocs Florals de l'Institut. Això sempre i quan, dit sigui de pas, no els declarin deserts: "noi, Garcia, ho sento, ets l'únic que hi havia participat i és clar, no podíem pas donar-te'l. Faltava poder comparar". L'any següent, escarmentat per l'estocada, hom va i presenta quatre treballs amb quatre pseudònims diferents. "Veus? Aquest any que podíem donar primer i segon premi i dos accèssits, ara resulta que són tots quatre de la mateixa persona. Massa premis! No pot ser bo de cap manera, això. Donem-li el primer i «goita», tu, a tirar milles!".


Els familiars i coneguts, en particular els més propers, orgullosos d'aquesta tan prometedora afecció, s'hi aferren com un dogma de fe: "Farà carrera, aquest! Ja veureu que arribarà lluny". Però no prou satisfets encara (o per si de cas), hi afegeixen: "m'hi jugo tres mil euros que serà President del Banc Central Europeu!"; "Doncs mira, no sé, no sé... jo el faig més aviat Secretari General de l'ONU, o President del Barça, ja veus què et dic!". En aquest context, treure expressions de l'estil "filologia", "periodisme" o bé "literatura comparada" desperta, així d'entrada, hilaritat per l'acudit. Escollir, al final, una carrera a mig camí entre el que esperen de tu i el que a tu t'agradaria estudiar pot acabar essent la millor o més aconsellable escapatòria. Tot i que aquesta opció comportarà, igualment, carretejar per sempre més a la consciència un llast inextirpable: "te'n recordaràs del que t'hem dit, ja veuràs! Mira que pensar sempre en escriure... Quin cap de pardals estàs fet!".

Arribarà el primer premi literari més enllà dels de l'institut. No serà ben bé el Sant Jordi de Novel·la, ni tan sols l'organitzarà l'arxiconeguda Editorial X, però el director del Casal d'Avis o la presidenta de l'Associació de Veïns de Can No-Sé-Què de No-Sé-On estaran encantats de donar-te el tercer premi. La dotació consistirà en un magnífic llibre enquadernat en rústica sobre l'entitat organitzadora del certamen, editat amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari.

Recolliràs el premi tremolant d'eufòria (després d'entrebancar-te pujant l'escaleta de l'escenari). Amb veu trencada i encallant-te a cada estrofa, llegiràs el poema guardonat. I te'n tornaràs a la butaca conscient que mai més, en tota la teva vida (per llarga que sigui), rebràs un llibre tan extraordinàriament magnífic i valuós. Ni tan sols el del teu primer Sant Jordi fent manetes.

Arribarà (després d'haver encès un parell de ciris a Santa Rita) el primer llibre publicat, una coedició que t'haurà costat un ull de la cara i mitja úlcera estomacal. Els parents més propers (és a dir, l'alta aristocràcia dels àlbums de casament, inclosa la tia Eulàlia, la dels dissabtes al dematí) et prendran els exemplars de les mans, entre elogis i felicitacions. Amb el benentès, és clar, que "a nosaltres ens el regales, oi?"

Et preguntaràs llavors (i amb tota la raó del món), si en el fons val la pena tan d'esforç. Miraràs enrera, faràs un repàs mental a tot el temps que has dedicat a la literatura, t'agafarà vertigen, se't dispararà la taquicàrdia i per fi, fent ús de l'enteniment a mig atac d'ansietat, exclamaràs amb els ulls negats d'emoció: "ara ja sé què és fer carrera literària. Jo he nascut per ser el que sóc, jo he nascut per ser escriptor!".

I si aleshores notes que el xoc emocional et provoca un atac de cor, no t'oblidis d'afegir ben alt, amb rigorosa i avanguardista solemnitat:

"Tu t'ho perds, Humanitat, i que se'n vagi tot plegat a fer punyetes.

Oh!, quin gran màrtir mor amb mi!".

Comentaris

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Calderer | 12-11-2009



    ...amb un humor molt irònic. (o potser sarcàstic?).

    Per altra banda subscric totalment el que dius, sobretot en quant a que és un mal negoci i també tot el que es refereix al temps.

    Salutacions

    Lluís

  • He trobat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-10-2009 | Valoració: 10

    aquest relat a l'editora destaca i penso que l'ha encertat de plè. Vaig veure a la televisió una entrevista a Ken Follet en la qual li preguntaven quin creia que era el secret del seu èxit i va contestar que el seu estil assequible a tothom. Això és el que he trobat en aquest relat: una crítica divertida . fina ironía i acuradíssima exposició dels fets fan que qui et llegeix passi una boníssima estona.
    Siguin poemes o novel-les pots escriure el que vulguis, amic Vicenç.
    Una forta abraçada.
    Nonna


  • Una carrera... cap a on?[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-03-2009 | Valoració: 10

    Quin relat, Vicenç!
    Ironia de la fina barrejada amb un to seriós i un caire biogràfic molt adequat: una bona combinació, el resultat de la qual és un text ple d'humor, que qüestiona mites i desmitifica metes, que es llegeix amb el somriure posat des de la primera fins la darrera línia... i quin final, jajajaja!

    Mira que m'agrada la teva poesia, ja ho saps, però... em sembla que tindries un gran futur escrivint monòlegs humorístics, que aquesta de guionista - creatiu ara és una professió amb moltes sortides!
    Tots necessitem posar humor en les nostres vides... i el teu és del bo, vull dir del que fa efecte!
    Només és una idea, eh?

    Feliç i somrient després de la lectura, t'envio una abraçada de les bones,
    Unaquimera

  • Caram Vicenç![Ofensiu]
    Naiade | 05-02-2009 | Valoració: 10

    De tant en tant quan tinc una miqueta d'aquest temps que tan bé descrius que no tenim pràcticament ningú, nomes qui no el necessita ( bona frase i ben certa), em passo per la teva pagina,i encara que no publiquis de nou, sempre, recercant i trobo bona literatura.
    Avui m'has sorprès alegrement amb un relat ple de fina ironia, diferent a tot el que t'havia llegit fins ara. M'has fet riure i passar una bona estona recordant aquets moments que per la descripció tan encertada no m'eren gens desconeguts, ja que els vaig viure similars com a mare de la criatura.
    Gracies Vicenç per compartir moments tan entranyables i pels tus consells

    Una forta abraçada

  • Es llegeix àgilment[Ofensiu]
    T. Cargol | 02-05-2007

    Escrivim per l'èxit? O perquè tenim quelcom a dir?
    Sembla que l'argument del relat porta al primer motiu i el mateix títol també: "carrera" literària.

    Ja que t'has llançat a publicar i en solitari crec que invertiré - esmerçaré - uns diners per llegir-te.

    Ente els "...ables" que formem aquesta comunitat : Jubilables, suicidables, madurables i publicables, etc., tu ets per vocació dels darrers però, no és millor oblidar-se - ni que sigui temporalment - de la publicació i l'èxit?

  • calat[Ofensiu]
    Urepel | 02-05-2007 | Valoració: 10

    Que bó, que bó, que bó.. i no només perquè està perfectament escrit en un estil boníííssim amb el que quasi tinc un orgasme; sinó perquè - per mi - escrius d'una angoixa que molts d'aquí tenim a dins com un estígma i moltes vegades no ens atrevim a donar a conèixer per moltes raons. L'angoixa del que voldria viure escrivint i el teu relat te moltíssima força i -crec- personalment, guarda un racó per l'optimisme de la cosntància...
    En el teu relat, els versos s'apunten a la feina, d'amagat i d'strankis... en el d'algun altre, pot ser una simple llibreta a la caixa d'eines i un llapis a l'orella; o un braç pintat de color blau "bic" per falta de paper a l'instant que "et ve" allò que tots sabem... Només em queda dir-te gràcies, perquè has aconseguit animar-me moltíssim. Potser més del que caldria realment... I tal i com s'observa a moltíssims relataires, els hi passarà el mateix. Moltes gràcies..

  • Molt incisiu...[Ofensiu]
    copernic | 29-04-2007

    mordaç, irònic i corrosiu. És dura la carrera literària. Sort que jo he començat fa poc i m'he saltat alguna fase com la dels jocs florals de l'institut i totes aquestes galindaines. La teva reflexió és hilarant, amb moments molt brilllants. M'ha fet riure molt. Enhorabona!

  • Ànims[Ofensiu]
    ciosauri | 17-02-2007 | Valoració: 10

    Potser sí que els escriptors tenen -tenim- tendència a escriure sobre l'escriptura, però també tenen -tenim- tendència a llegir tot el que podem sobre l'escriptura. I és curiós però la ironia també dòna ànims, i això a vegades ens fa molta falta.

  • jaja![Ofensiu]
    AnNna | 06-12-2006 | Valoració: 10

    és molt booooo!

    sisis de veritat mencanta :)

    m'hi he sentit reflectida en alguns puntss juju!



    apali petons*

  • GRÀCIES[Ofensiu]
    meral | 05-05-2006

    Gràcies pels teus comentaris i per la rebuda.

  • El goig d'escriure[Ofensiu]
    kukisu | 04-05-2006

    Una ironia molt ben treballada sobre el món de qui vol escriure i pretén ser gratificat d'alguna manera que, a més, si pot ser econòmica millor. Nosaltres, pel fet de llegir-te ja en tenim prou, egoistes que som!
    No ens abandonis, si us plau!

  • I això que tu...[Ofensiu]
    Biel Martí | 04-05-2006

    I això que tu comences a tenir-ne una, badarra! Sí, d'acord, has escollit la poesia i això provoca que t'hagis de seguir dedicant tota la vida a l'abogacia (o com es digui en català), però tens un llibre, tens premis... snif! No sé si emocionar-me o morir-me d'enveja. És un plaer compartir-ho, i ho saps.
    El relat, per altra banda, fa que un somrigui només per com se sent d'identificat en cada una de les etapes que descrius: robar temps de la feina, escoltar comentaris familiars, guanyar premis de setena categoria... tot. Entranyable, Vic.

    Biel.

  • amb la ironia necessària...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-05-2006 | Valoració: 10

    amb la filosofia casolana... amb el bon humor d'aquell que sap riure-se'n de la vida i desmitificar el drama... amb el bon saber fer de resumir en un petit text tota una vida...
    has dibuixat el camí de la majoria dels humans que cerquen un camí per arribar a algun cim, malgrat sigui un cim de 100 metres d'altura...
    PERFECTE, assequible, comestible, digerible i raonadament aclaparador de veritat.
    una abraçada!

  • Moltissimes gracies Vicenç[Ofensiu]
    entortilligat | 02-05-2006 | Valoració: 10

    Ets un gran escriptor!
    M'ha agradat molt el teu relat!
    Seràs un bon amic i mestre per a mi.
    Gracies
    Una forta abraçada

  • Aquesta nostra societat,[Ofensiu]

    a voltes tan díficil d'entendre, té un sistema molt simple per a donar valor a la feina, i és el de calcular els diners que pot aportar de manera immediata. Així, mentre les top models i els promotors immobiliaris s'enriqueixen, els científics que estudien, posem per cas, l'atmosfera de la Terra, les passen magres per arribar a finals de mes.

    De totes maneres, diuen els entesos que les coses bones es fan esperar i que la felicitat no es redueix a una bossa de monedes d'or.

    No et deixis espantar, doncs, per l'adversitat i tira endvant, amb la teva carrera literària, que promet!




  • M'AGRADAT[Ofensiu]
    meral | 01-05-2006 | Valoració: 7

    Jo també m'hi he sentit identificada. Tinc uns quants anys i mai he publicat res, llevat d'unes poesies quan només en tenia 18. Reflecteixes molt bé en el teu relat el sentiment d'un escriptor, que ho és no com negoci sino com un estat d'ànim.

  • de res...[Ofensiu]
    jacobè | 01-05-2006


    Un plaer trepitjar els camins de la teva poesia.

    "L'absència d'un moment -vist a descloure's-
    subscriu una mancança."

    "Enrajolant de mots moments en blanc", de tot cor:
    Feliç carrera literària, Vicenç.

  • Fantàstic!![Ofensiu]
    EmmaThessaM | 30-04-2006

    Un relat que desprèn hilaritat per totes les lletres de l'abecedari! Un reflexió en cau d'humor per no caure definitivament en el negre pou de l'ostracisme social pel fet de voler ser "escriptors" (què és un escriptor?).

    Les frases estan ben construïdes. La reflexió avança a bon pas i s'autoalimenta, enllaçant totes les vies argumentals i sense deixar ni un sol cap solt que ara jo et pugui assenyalar (m'ha encantat el recurs de la tieta, que primer dóna "sorpreses" i al final rep "regals").

    Reflexions d'un iniciàtic en el món de l'escriptura en què més d'un d'aquesta web ens sentirem reflectits (almenys jo, m'hi he sentit fotografiada al cent vint per cent).

    Ho he dit al principi i ho torno a repetir: una reflexió enginyosa, ben portada i que porta al lector-escriptor a llegir-se'l a queixalades amb un somriure de circumstàncies als llavis.

    Tot i així... Algun però o altre hi haig de trobar, que per alguna cosa sóc la reina dels peròs (dit amb tota la bona intenció del món, espero que no et sàpiga greu ;-) )... Tot i així, tot i que m'ha encantat, voldria plantejar-te un dubte existencial que de vegades em ve a la ment i que ara veig l'oportunitat perfecte per plantejar a algú: les reflexions que els escriptors escriuren sobre els escriptors, interessen a algú més que els escriptors? Els escriptors tendim massa a escriure sobre nosaltres mateixos? Interessa a algú més a part de nosaltres?

    Reflexionem-hi, reflexionem-hi...

    De moment, però, només tres paraules: una disgregació fantàstica ;-)

    EmmaThessaM

  • carrera literària[Ofensiu]
    neret | 30-04-2006

    ... que en el teu cas, només acaba de començar. Està molt bé que tinguis suficient sentit de l'humor i prou ironia per riure't d'aquest escriptor novell, que podria ser qualsevol de nosaltres.

    I sobretot felicitar-te per la manera com està escrit, que mostra que qui ho ha fet és alguna cosa més que un escriptor novell. Et diria només, per no fer massa la pilota, que la frase on compares el llibre guanyat al premi literari i el que et regalen per sant jordi m'ha semblat que quedava una mica confosa.

    En fi, que enhorabona!

  • Molt bé, Vicenç[Ofensiu]
    qwark | 28-04-2006

    Un humor d'aquell que "fa gràcia perquè és veritat" amb el que t'acostes a una temàtica amb la que saps que tens guanyat el lector (a la gent li agraden les històries amb les quals es pot identificar ). Has passat elegantment pel fangar de la indústria editorial, sortejant el perill de fer-ne una crítica avorrida. I després ens has dibuixat aquest personatge, que s'assembla tant al que som, creiem o volem ser. L'artista incomprès, l'escriptor vocacional que empren aquest camí sense grans moments de glamour, però amb flamarades d'il·lusió. Màgia, inquietud i creixement (de vegades desmesurat) de l'ego i la personalitat. Es pot demanar més?

    La cita final és de Neró?

  • Genial![Ofensiu]
    Emelkin | 28-04-2006 | Valoració: 10

    Ara si que m'he decidit! jo seré escriptor!!

    jaja! bé segons el teu relat, em falta poquet ja, per morir ¬¬(el 3r premi de l'ajuntament el vaig guanyar fa res) aixx... ha estat un plar llegir-te i no dubtis que ho faré més! genial la ironia i la forma d'utilitzar el llenguatge! un 10 ben merescut!

  • Jejejeje, molt bé Vicenç !, aquest relat és el resum de la vida literaria d'aquesta relataira, Qui més qui menys ,cada vegada que veiem imprès els nostres escrits en revistes , diaris o llibres, jejeje tenim una "gran satisfacción" :-)
    resumin: Això no dóne per menjar, però fa gaudir, que és el que a mi m'interesa, i feliç carrera literària, la teva , esclar !.
    Un petonet. Pilar

  • Un joc de paraules...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-04-2006

    esmolades, iròniques i divertides que descriuen situacions força reals...
    La barreja explosiva d'una ment aguda i atenta amb la tendresa exaltada d'un cor que ha nascut per escriure el què sent...

    El teu llibre arriba molt endins, fregant espais inexplorats.
    Per mi els versos del darrer poema són la síntesi de totes les sensacions que s'escampen entre els teus dits:
    "Compartir l'aire amb algú a frec de pell"

    Ja sé que el text no és ni de bon tros autobiogràfic, però et desitjo una molt feliç carrera literària.
    Que les muses no t'abandonin mai...

    Petonets Vicenç!





  • volia dir ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-04-2006 | Valoració: 10

    que no m'agradi valorar, no el relat ...

  • valoració[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-04-2006 | Valoració: 10

    ara valoraré encara que no m'agradi ...

  • Llibre | 27-04-2006 | Valoració: 10

    Cinisme, ironia... i realitat. Tot barrejat en petites dosis per fer el retrat d'una situació, d'un sentiment, que molst dels qui estem per aquí coneixem.

    Ja sigui perquè l'han viscut, ja sigui perquè l'estan vivint...

    Noi, tens tota la raó: feliç carrera literària. Perquè per a mi d'això es tracta: que sigui feliç. Que poguem gaudir de cada moment de la creació i que ens poguem divertir amb ella, i per descomptat, que les bones notícies (com les que tu ens dónes tot sovint), es puguin viure amb alegria i compartint-les. No?

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • ja quan[Ofensiu]
    Lavínia | 27-04-2006 | Valoració: 10

    te'l vaig sentir, em va semblar ben escrit, ple d'ironia, però amb la fluïdesa i elegància que caracteritzen a qui duu en el seu si tot el seny del crític i el fonament d'un bon escriptor.

    Dues vessants que per a mi no són incompatbles, sinó que es complementen.

    Molts petons.

    Lavínia.

    PS.

    Vicenç m'he llegit el llibre de poemes i el trobo, senzillament, molt bo, però que molt bo.

  • nin ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-04-2006

    Després de llegir el teu relat i encara sense haver tengut de pair-ho, et vull felicitar per la presentació del teu llibre, no tenc cotxe i el meu horari laboral no coincidia amb els motoritzats, na Llibre em va mostrar el llibre ( valgui la redundància) i em va agradar molt, enhorabona rei, t'ho mereixes ...


    Una aferrada

    Conxa

  • 10000000000000000000[Ofensiu]
    helena | 26-04-2006 | Valoració: 10

    BRUTAL!



    helena

Valoració mitja: 9.81

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: