Cercador
Feina vella
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
FEINA VELLA
En una casaforta de cognom antic i sonat, una família que compartia nomenada amb la casa, feia fortuna amb el peatge per creuar el riu per un pont estret i molt més vell que casalot i família.
La petita gestió els hi generava tantes riqueses, que deixaven la resta d’obligacions abandonades, quedant els boscos i les terres de cultiu asalvatjats. Tant poca cura tenien de les propietats, que dels seus honorables i antics noms de casa bona als pobles del cantó en feien mofa. De ganduls a marrans, de proxeneta del riu a saquejadors, la inventiva era llarga i el descontent creixia per les altes tases, molt vegades atzaroses, que la gent corrent revia per passar per l’antic camí ral.
El problema de la fortuna regalada és l’oci desmesurat que deixa, així que la família s’avorria tractant amb mercaders, grangers i pagesos, a qui considerava súbdits pel fet de necessitar el pont que ells custodiaven.
Si bé parlem d’èpoques que no reflexionaven ni massa ni gens sobre la realització personal, la veritat és que els beneficiaris dels impostos passaven els dies en la més tediosa ocupació, i tant cansament els generava el no fer res, que contractaren guàrdies perquè fossin ells els que recollissin els beneficis, i de pas que pengessin algun peregrí de tant en tant.
Si la fortuna genera oci, la gestió d’aquesta, especialment si no és la teva, genera cobdícia. Així doncs, a mesura que els cofres s’emplenaven de monedes extretes de feines més justes, els guàrdies contaven i salivaven. El problema va surgir a finals de setmana, quan van rebre l’estipendi de vigilants de riu, desil·lusionats en saber el trosset de pastís que els pertocava, pengen la família i s’enduen cofres i cavalls per carregar-los.
L’endemà mercaders, grangers i pagesos van trobar el pont deslliurat, i la casa tant antiga abandonada. Contents van atravessar sense peatges. Però de sobte un espavilat:
—Escolteu, ja m’encarrego jo de casa i pont. —Diu, mentre fa un cop de cap a amics i familiars… Que ja busquen bastons.
PSEUDÒNIM: CINTU
En una casaforta de cognom antic i sonat, una família que compartia nomenada amb la casa, feia fortuna amb el peatge per creuar el riu per un pont estret i molt més vell que casalot i família.
La petita gestió els hi generava tantes riqueses, que deixaven la resta d’obligacions abandonades, quedant els boscos i les terres de cultiu asalvatjats. Tant poca cura tenien de les propietats, que dels seus honorables i antics noms de casa bona als pobles del cantó en feien mofa. De ganduls a marrans, de proxeneta del riu a saquejadors, la inventiva era llarga i el descontent creixia per les altes tases, molt vegades atzaroses, que la gent corrent revia per passar per l’antic camí ral.
El problema de la fortuna regalada és l’oci desmesurat que deixa, així que la família s’avorria tractant amb mercaders, grangers i pagesos, a qui considerava súbdits pel fet de necessitar el pont que ells custodiaven.
Si bé parlem d’èpoques que no reflexionaven ni massa ni gens sobre la realització personal, la veritat és que els beneficiaris dels impostos passaven els dies en la més tediosa ocupació, i tant cansament els generava el no fer res, que contractaren guàrdies perquè fossin ells els que recollissin els beneficis, i de pas que pengessin algun peregrí de tant en tant.
Si la fortuna genera oci, la gestió d’aquesta, especialment si no és la teva, genera cobdícia. Així doncs, a mesura que els cofres s’emplenaven de monedes extretes de feines més justes, els guàrdies contaven i salivaven. El problema va surgir a finals de setmana, quan van rebre l’estipendi de vigilants de riu, desil·lusionats en saber el trosset de pastís que els pertocava, pengen la família i s’enduen cofres i cavalls per carregar-los.
L’endemà mercaders, grangers i pagesos van trobar el pont deslliurat, i la casa tant antiga abandonada. Contents van atravessar sense peatges. Però de sobte un espavilat:
—Escolteu, ja m’encarrego jo de casa i pont. —Diu, mentre fa un cop de cap a amics i familiars… Que ja busquen bastons.
PSEUDÒNIM: CINTU
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 17-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!