Èxode

En una mà hi té la maça, en l’altra el cisell. Sap que la figura que té dibuixada en la ment rau ben amagada dins d’aquell bloc de marbre. Confia en la seva creativitat i en l’encert de les seves mans: cal que cada cop que doni a la roca sigui precís, minuciós. Clinc, clinc; clinc, clinc! Sent aquest so metàl·lic, persistent, colpejant el seu cervell una vegada i una altra, sense parar…
Des del llit on està a punt de traspassar recorda l’impacte visual i emocional que va sentir en veure per primera vegada l’escultura de Moisès quan va anar a Roma de viatge de noces. Ell, un escultor modest, gens conegut va quedar bocabadat en descobrir un gran mestre, un artista capaç d’esculpir un caràcter, una fermesa inusual; la fermesa d’un personatge bíblic, d’un líder que va saber mostrar al seu poble un camí alliberador…
I ara, en aquest moment crucial de la seva vida, tot i notar com si es trobés immers en una nebulosa estranya, se li acut que la lucidesa ha fet acte de presència. Per uns instants ha descobert, agraït, que aquesta fantàstica visualització no ha estat gens gratuïta: el camí cap al seu èxode particular està perfectament traçat i res fa pensar que no sigui un camí diví…