Cercador
Euríbor + 0,65%
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Euríbor + 0,65%
Dimecres passat em vaig entrebancar amb el gat i em vaig fúmer el cafè per sobre a l’esmorzar. No és ideal, direu, sobretot perquè només tinc una camisa de mudar i aquell dia havíem quedat amb la Núria per tornar a fer papers per al banc. Vaig mullar-me la taca amb una mica d’aigua i disparat cap a treballar. Dimecres vaig estar de sort, que l’autobús va arribar amb deu minuts d’antelació.
No m’escridassen gaire, a la feina. En general, mentre no facis soroll i compleixis amb una pausa de menys de trenta minuts, et deixen bastant en pau. La majoria dels companys es dutxen cada dia i poden sostenir una conversa decent sobre el temps i les vacances. Jo somric molt i manejo els meus problemes amb eficiència. Segurament, vistes les circumstàncies, així que remuntem la crisi seré el primer a pujar.
La taca de cafè es va anar dissolent al llarg del matí fins a agafar un color d’aiguabarreig, llefiscós i amorf. Amb una mica de sort, la Núria ni se n’adonarà, no pensarà que li ha tocat un pobre desgraciat que no en té ni per una camisa decent. A les sis, com un clau, estava plantat davant el portal de la seva oficina, sota l’escala d’un dels operaris que fan obres a la façana. Ella va baixar a i cinc, pàl·lida, amb el llavi tremolós. Les celles li brillaven de suor. “Marxo, Jordi. Ja no puc més”. Amb prou feines la podia sentir, al seu costat els operaris trepanaven i un xiulava la tonada de “Despacito”. La polseguera feia remolins al voltant dels seus cabells desendreçats, i l’olor de runa m’ofegava.
El banc em va trucar al cap de deu minuts. Es veu que ens havien concedit la hipoteca.
Pseudònim:
Aly Lyn
Dimecres passat em vaig entrebancar amb el gat i em vaig fúmer el cafè per sobre a l’esmorzar. No és ideal, direu, sobretot perquè només tinc una camisa de mudar i aquell dia havíem quedat amb la Núria per tornar a fer papers per al banc. Vaig mullar-me la taca amb una mica d’aigua i disparat cap a treballar. Dimecres vaig estar de sort, que l’autobús va arribar amb deu minuts d’antelació.
No m’escridassen gaire, a la feina. En general, mentre no facis soroll i compleixis amb una pausa de menys de trenta minuts, et deixen bastant en pau. La majoria dels companys es dutxen cada dia i poden sostenir una conversa decent sobre el temps i les vacances. Jo somric molt i manejo els meus problemes amb eficiència. Segurament, vistes les circumstàncies, així que remuntem la crisi seré el primer a pujar.
La taca de cafè es va anar dissolent al llarg del matí fins a agafar un color d’aiguabarreig, llefiscós i amorf. Amb una mica de sort, la Núria ni se n’adonarà, no pensarà que li ha tocat un pobre desgraciat que no en té ni per una camisa decent. A les sis, com un clau, estava plantat davant el portal de la seva oficina, sota l’escala d’un dels operaris que fan obres a la façana. Ella va baixar a i cinc, pàl·lida, amb el llavi tremolós. Les celles li brillaven de suor. “Marxo, Jordi. Ja no puc més”. Amb prou feines la podia sentir, al seu costat els operaris trepanaven i un xiulava la tonada de “Despacito”. La polseguera feia remolins al voltant dels seus cabells desendreçats, i l’olor de runa m’ofegava.
El banc em va trucar al cap de deu minuts. Es veu que ens havien concedit la hipoteca.
Pseudònim:
Aly Lyn
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-04-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!