Eternitat

L'editora destaca...Eternitat (i a mi no m'estranya)!


Un petó!

Ostres!! m'ha encantat! quina complicitat entre les paraules i el pensament... entre el joc i la imaginació! no tinc paraules!!

Ara que acabo de posar un post al fòrum demanant si existeix allò que anomenen la il.luminació...

La tècnica de estudi (que no de lectura) que vaig descobrir més tard i que millor en funciona per tal de "digerir" es la que anomeno la tècnica del cranc, que es un cop llegit i devagades subratllat, començar pel final. Per la darrera lletra del darrer mot del darrera...


es la Eternitat il.lussió? la il.lussió eternitat?
pot ser el simbol, per comptes de ser alfa i omega (que, per cert no trobo al teclat) hauria d'ésser: ?

amb el teu permís et torno a posar a preferits.

Et trobo suficient humana ( els teus relats);-)

llegir-te per primera vegada, et vaig dir que mereixies un 12. Segueixo pensant que ets una magnifica escriptora, amb una força poc freqüent en una persona tan jove.
Et felicito sincerament.
Una abraçada.
Nonna_Carme.

Saps escriure molt bé, és molt original. I si un altre cop el torno a llegir començaré per la última lletra de la última paraula de l'últim vers de l'últim poema....
Espero que em comentis alkgun dels meus relats. Et seguire llegint. Gràces

ullsblaus1

Bell poema

Bella expressió del sentiment colpidor
que va en cerca d'un paradigma millor.

Res en l'univers és etern. Ni el travessa cap línia.
Tot és esfèric, i el punt per on s'entra és coincident al punt de sortida.

Dellà l'univers visible tot succeeix al mateix instant tot en un etern present.
Et felicito de tot cor

Joanalvol

un altre cop
sense paraules
acab de llegir i quedar-me d´una peça

és molt difícil trobar algú amb tanta imaginació i precisió a l´hora d´escriure

tant de bo algun dia m´assembli un poc a tu

enhorabona, de tot cor

una abraçada ben forta
=)

...fins a l'eternitat, si cal, aquestes belles paraules, diesi, pianogirl, preciosa. Gràcies per deixar-nos gaudir amb els teus versos i les teves paraules.

Gràcies, d.

A


Bell poema, bella expressió del sentiment colpidor en cerca d'un paradigma més adient,
sense queixa, en completa serenor.

Ets jove però una ànima molt madura. Res a veure amb el temps.

Res en l'univers és etern. Ni el travessa cap línia recta. Tot és esfera, i el punt per on s'entra és coincident al punt per on se'n surt.

Dellà l'univers visible, tot succeeix al mateix instant tot en un etern present.

Joanalvol

Et felicito de tot cor

Em costa lligar "darrer" i "eternitat".

Hi ha estat un fantàstic encert, ja que així he descobert i he tingut el privilegi de llegir una jove promesa de la literatura catalana com revela el teu treball Eternitat, del que jo no se trobar cap adjectiu qualificatiu que sigui suficient per obsequiar-te'l.
Si aquesta obra es el entremès de la teva jove vida, com serà el postra?
A més de seguir-te llegint, poc a poc llegiré tot el que fins ara has escrit.

J. Lluís Cusidó

Prosa brillant, lúcida, intel·ligent, bella, com és habitual en tu.
Un relat justament, i merescuda, destacat.
No tinc gaire més a dir, només que m'agrada molt.

Descobrir escriptors que encara no coneixes és una de les grans temptacions que ofereix RC. Jo, ara mateix, acab de descobrir-te, i t'he de dir que la descoberta m'ha deixat enlluernat. Veient, a més, que ets una escriptora molt jove, més euforitzant ha estat la troballa, perquè m'he dit que si ja ests capaç d'escriure així, el teu futur és esplèndid i el futur de la nostra poesia i de la nostra llengua es troba en bones mans.
Continuaré visitant la teva obra que, pel primer tast, es presenta com una convidada indefugible.

M'ha agradat llegir aquesta composició de preguntes en clau de poesia.

Felicitats! ;)

perquè com tu ja deixes intuir en el títol, l'amor és eternitat...

com sempre, genial... et mereixes un 10! si senyor!



i perdona que em posi pesat, però passa't pel forum de tant en tant... hi ha força concursos interessants i lo de la trobada relataire que li comentaves al julià, també va sorgir a través del forum...
així que, ja saps... si vols...


vinga... vagi bé!!!


adrià*

i jo aquest encara no l'he llegit....

que mal.... es que això de tenir tants examens ja ho dic jo que no és bo, ja...

bé, perdona, ara me'l llegeixo i te'l comento...

veig que tu i en julià també us heu fet amics, no?
que consti que vai ser el primer en recomanar-li els teus escrits....

;-)

tia!

felicitats! q la editora ta posat a destacats!!!

en fii... tot b x aki? laltre dia et vaig veure conectada po just quan tanava a parlar et vas desconectar....

en fi..

ens comenteme!

una abraÇ

julià.

El teu poema amb totes aqueixes preguntes que ens porten a plantejar-nos que l'eternitat, com diu franz appa al seu comentari, deu d'ésser circular. Això és l'etern retorn dels pitagòrics, Nietzsche... etc..
No m'enrotlle més. M'agrada com escrius...

Una abraçada!

FRANCESC

...un joc de paraules molt bonic.

A mi m'agradaria que l'última lletra fos una o

Felicitats!

Una abraçada!

Quan dius que vas néixer a l'estació dels records et refereixes a l'hivern o bé a la tardor? (És que aquesta discussió l'he mantingut recenment amb uns companys escriptors i volia saber-ho). Jo sempre he pensat que és la tardor, encara que a l'hivern també... potser en el fons són les dues... qui sap.
Per cert, sempre he cregut que no s'aprèn a viure... simplement es VIU; i no s'aprèn a escriure, només que alguns hi tenim més traça i d'altres no!
A, i per últim: escriure és el milllor que pots fer quan tens moltes coses a dir, és el mateix que faig jo!

en fi...

una abraçada relataire!

julià.-

...i hauríem de fer. Molt emotiu al principi, tot i que trobo que li has fet donar masses voltes, pobre poema!;)

De totes maneres em sobta que una persona tant jove com tu pugui escriure tant bé! Jo fa dos anys no escrivia això ni en broma! M'ha agradat molt de debó!

"Qui vols que dormi amb mi si quan hi ets no dormo i quan dormo somio que ets al meu costat?"

sublim.

una abraçada.

julià.

teoricament.
Però pot tenir altres significats com enveja, gelosia... tot depen com ho vulguis agafar.

Eternitat
més o manco amb la durada del primer i darrer petó.

petons
vagi bé.

Comparteixo una idea treballada, assumida i viscuda ara. Sóc etern doncs visc en i el PRESENT.
I gaudeixo del TEMPS ETERN.
Enhorabona.... un text sensible i meravellós.

Doncs això :)
Vagi bé!

T'ha quedat rodó. M'ha agradat molt, senzill i ple de petits missatges. Un cop més, felicitats.

Ferran

De l' imposible principi
que tambe es bon final,
la vida recircula eternament.

Cada lletre pot encetar el poema
i cada nota pot marcar un final.
com una sardana revessa,
la vida es un tornar sempre,
al punt de sortida,
que normlment es el final.

Avet

Enhorabona per l'escrit! Aquests versos i aquesta estructura tan complicada però sempre conservant un sentit... Al·lucinant! Realment hi podries posar música amb el piano i seria una cançó que de ben segur que tindria èxit! Felicitats!

Enhorabona per l'escrit! Aquests versos i aquesta estructura tan complicada però sempre conservant un sentit... Al·lucinant! Realment hi podries posar música amb el piano i seria una cançó que de ben segur que tindria èxit! Felicitats!

I molt original, m'ha encantat l'estructura circular que desenvolupes per dur-nos al final que és el principi.
L'eternitat i una bombolla, i l'espina d'una rosa.
Avui he vist que els rosers que vaig podar fa poques setmanes ja broten.
L'eternitat és circular... crec...
Una salutació,
franz