Et porto flors

Si,
ho diuen els universos per la teua boca,
i Olga somriu,
la nostra Ariadna,
i vessa fils,
riures
incandescents,
vedrunes,
que ens diran
com tornar a casa.

"esperaven una ànima inversa" ja ha valgut la pena llegir-lo.
I em quedo amb això per tenir excusa i rellegir-lo.

Ja t'ho vaig comentar en el seu moment i t'ho reitero ara: un poema bellíssim. Des de l'esgarrifança per la duresa (imprescindible per assumir la realitat) dels primers versos fins al final envernissat de dolçor humida de llàgrimes, es fàcil detectar la necessitat de dir que, d'alguna manera, per més que la mort segui les esperances, ella, l'Olga, seguirà vivint.

Una pinzellada intrigant clou la penúltima frase, i delata l'amistat que us unia, i la última... Tan poques paraules amb tant, tantíssim significat... No en calien més, de mots: ni de teus ni ara de meus en forma de comentari. Cal fruir-les rellegint-les:

Cau la nit
i els estels parlen de tu,
et donen la benvinguda,
feia temps que esperaven
una ànima inversa com la teva.

Tot recomença,
res s'acaba, veritat?,
ho diuen els universos.

Petons i abraçades, gypsy!

V.

desxifres mil missatges. Estic fart d'escriure sempre de la mateixa manera. Vull dir moltes coses però sempre em surten les mateixes paraules, i sinó llegeix els meus poemes. El teu diu coses sorprenents, paraules originals i sempre noves. M'ha encantat, sobretot el darrer vers. Una abraçada!

Jo també vaig escriure una cosa semblant, però en prosa. He vist el títol i m'ha sorprès trobar una poesia semblant al que jo intentava transmetre.
;)

perdura dins de totes nosaltres.
N'estic convençuda.

És preciós!

Una abraçada!

Trist.
Molt trist.
Tristíssim.

Però preciós.

"tot recomença
res s'acaba, veritat?"
l'esperança final, el somriure trist, però ens queda, ens queden algunes paraules seves, la tomba de paper.... la seva companyia d'estrelles***** recordes?
una abraçada amiga
ginebre

la tristor, cada mot serveix per alliverar qualsevol ànima.

Deixa de plorar per la vida. Escriure versos tristos és un recurs massa explorat i, amb tots els respectes, amb massa pocs resultats. Jo ho he comprovat amb els meus propis versos. Deixa de plorar per la vida, gipsy, alegra't, sisplau, alegra't.

Que res no acaba...
Tot recomença!
Uns versos possitius que tanquen un poema que regalima tristor...
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Això de que "A l'estiu tot lo món viu", no és veritat. Hi ha molta gent que es mor.

d'un dia kom avui que espero uns ulls banyats per demà, llegir, alguns versos que les meves mans senten sense carn.
impossible dir més, gràcies...

A vegades voldria romandre indiferent als teus versos, però no puc. Quin adéu, Déu meu! Tot ell, de dalt a baix, un regalim de poesia. En tot cas, em quedo amb aquests dos versos:

"una sensació d'estupefacció
m'envaeix en cercle".

Gràcies, gypsy.

i sentit comiat

traspassen barreres i fronteres, fins i tot les de la mort. El record de les vivències i l'enyorança clavada a l'ànima, a estones dolça i d'altres amarga, permet que l'amor perduri en el temps amb tendresa, com la que has posat en el poema que tant m'ha agradat.
Una abraçada ben gran

Força i anims...

Per cert, es preciós el poema.

a mi m'ha agradat molt.

poques paraules puc afegir a aquest poema i no n'afegeix perquè quan parla el cor a vegades, moltes vegades, és preferible un silenci pla i profund de comprensió.

Ànims Mariona, de segur que clar li ha arribat el teu missatge.

Rep una aferrada pel coll plena d'estimació en aquests trists moments que tots vivim.

Josep- Keops el beduí que lluita a diari perquè mai ens furtin l'alegria

Un bell i melangiós adéu, que segur que arribarà al destinatari, des de allà on sigui agrairà l'abraçada i el peto d' comiat.

Un peto i una abraçada de complicitat i consol.

Naiade

Un adeu màgic, especial, intim;
uns moments unics,
en un mon apartat de tothom,
quelcom s' acaba en el nostre univers,
pero recomença en algun lloc
en un altre cel estelat ...

els sentiments,
perduren altres vides.

Avet