Et porto flors

Un relat de: gypsy

Et porto flors marcides
a la tomba esquinçada de paper
i una espelma encesa
que regalima dolors antics

clavats en les runes invisibles
que vas construir serena
amb el material
de l'angoixa i la solitud.

Vas triar el camí
de la foscor i el silenci,
una sensació d'estupefacció
m'envaeix en cercle,

t'hauria abraçat
mentre mories
respirant el darrer alè,
t'hauria besat
més enllà del últim batec.

Cau la nit
i els estels parlen de tu,
et donen la benvinguda,
feia temps que esperaven
una ànima inversa com la teva.

Tot recomença,
res s'acaba, veritat?,
ho diuen els universos.


gypsy

Comentaris

  • l'home d'arena | 17-09-2007 | Valoració: 10

    Si,
    ho diuen els universos per la teua boca,
    i Olga somriu,
    la nostra Ariadna,
    i vessa fils,
    riures
    incandescents,
    vedrunes,
    que ens diran
    com tornar a casa.

  • Només que per llegir[Ofensiu]
    RATUIX | 06-09-2007 | Valoració: 9

    "esperaven una ànima inversa" ja ha valgut la pena llegir-lo.
    I em quedo amb això per tenir excusa i rellegir-lo.

  • Una pausa en el decurs del temps...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 20-08-2007 | Valoració: 10

    Ja t'ho vaig comentar en el seu moment i t'ho reitero ara: un poema bellíssim. Des de l'esgarrifança per la duresa (imprescindible per assumir la realitat) dels primers versos fins al final envernissat de dolçor humida de llàgrimes, es fàcil detectar la necessitat de dir que, d'alguna manera, per més que la mort segui les esperances, ella, l'Olga, seguirà vivint.

    Una pinzellada intrigant clou la penúltima frase, i delata l'amistat que us unia, i la última... Tan poques paraules amb tant, tantíssim significat... No en calien més, de mots: ni de teus ni ara de meus en forma de comentari. Cal fruir-les rellegint-les:

    Cau la nit
    i els estels parlen de tu,
    et donen la benvinguda,
    feia temps que esperaven
    una ànima inversa com la teva.

    Tot recomença,
    res s'acaba, veritat?,
    ho diuen els universos.

    Petons i abraçades, gypsy!

    V.

  • En cada mot[Ofensiu]
    res no és mesquí | 19-08-2007

    desxifres mil missatges. Estic fart d'escriure sempre de la mateixa manera. Vull dir moltes coses però sempre em surten les mateixes paraules, i sinó llegeix els meus poemes. El teu diu coses sorprenents, paraules originals i sempre noves. M'ha encantat, sobretot el darrer vers. Una abraçada!

  • És curiós[Ofensiu]
    s_amy | 17-08-2007 | Valoració: 9

    Jo també vaig escriure una cosa semblant, però en prosa. He vist el títol i m'ha sorprès trobar una poesia semblant al que jo intentava transmetre.
    ;)

  • L' Olga[Ofensiu]
    witch-vic | 17-08-2007

    perdura dins de totes nosaltres.
    N'estic convençuda.

    És preciós!

    Una abraçada!

  • ainona | 15-08-2007

    Trist.
    Molt trist.
    Tristíssim.

    Però preciós.

  • A mi també ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-08-2007 | Valoració: 10

    ... m'agradaria tindre facilitat amb el poema i fer-li un xicotet homenatge sobre tot a l'única que he conegut que ens vam escriure privadament els darrers dies i em vaig assabentar de moltes coses d'ella la Lillith, encara me'n recorde quan ens va dir adéu.

  • Que bonic[Ofensiu]
    ginebre | 13-08-2007

    "tot recomença
    res s'acaba, veritat?"
    l'esperança final, el somriure trist, però ens queda, ens queden algunes paraules seves, la tomba de paper.... la seva companyia d'estrelles***** recordes?
    una abraçada amiga
    ginebre

  • M'agrada com dones vida a[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 13-08-2007 | Valoració: 10

    la tristor, cada mot serveix per alliverar qualsevol ànima.

  • La vida no mereix tanta tristor.[Ofensiu]
    El follet de la son | 12-08-2007

    Deixa de plorar per la vida. Escriure versos tristos és un recurs massa explorat i, amb tots els respectes, amb massa pocs resultats. Jo ho he comprovat amb els meus propis versos. Deixa de plorar per la vida, gipsy, alegra't, sisplau, alegra't.

  • F. Arnau | 11-08-2007 | Valoració: 10

    Que res no acaba...
    Tot recomença!
    Uns versos possitius que tanquen un poema que regalima tristor...
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Això de que "A l'estiu tot lo món viu", no és veritat. Hi ha molta gent que es mor.

  • suposo que existeix la sort...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 09-08-2007 | Valoració: 10

    d'un dia kom avui que espero uns ulls banyats per demà, llegir, alguns versos que les meves mans senten sense carn.
    impossible dir més, gràcies...

  • Regalim de poesia[Ofensiu]
    Anagnost | 09-08-2007 | Valoració: 10

    A vegades voldria romandre indiferent als teus versos, però no puc. Quin adéu, Déu meu! Tot ell, de dalt a baix, un regalim de poesia. En tot cas, em quedo amb aquests dos versos:

    "una sensació d'estupefacció
    m'envaeix en cercle".

    Gràcies, gypsy.

  • un bonic[Ofensiu]
    ANEROL | 08-08-2007 | Valoració: 10

    i sentit comiat

  • Els sentiments...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-08-2007 | Valoració: 10

    traspassen barreres i fronteres, fins i tot les de la mort. El record de les vivències i l'enyorança clavada a l'ànima, a estones dolça i d'altres amarga, permet que l'amor perduri en el temps amb tendresa, com la que has posat en el poema que tant m'ha agradat.
    Una abraçada ben gran

  • Es el que sents per la mort de la Lilith... [Ofensiu]
    Roserdeljardi | 08-08-2007 | Valoració: 10

    Força i anims...

    Per cert, es preciós el poema.

    a mi m'ha agradat molt.

  • El teu comiad és un fins sempre Lilith[Ofensiu]

    poques paraules puc afegir a aquest poema i no n'afegeix perquè quan parla el cor a vegades, moltes vegades, és preferible un silenci pla i profund de comprensió.

    Ànims Mariona, de segur que clar li ha arribat el teu missatge.

    Rep una aferrada pel coll plena d'estimació en aquests trists moments que tots vivim.

    Josep- Keops el beduí que lluita a diari perquè mai ens furtin l'alegria

  • Tot recomença[Ofensiu]
    Naiade | 08-08-2007 | Valoració: 10


    Un bell i melangiós adéu, que segur que arribarà al destinatari, des de allà on sigui agrairà l'abraçada i el peto d' comiat.

    Un peto i una abraçada de complicitat i consol.

    Naiade

  • un adeu entre el silenci i la solitud [Ofensiu]
    Avet_blau | 08-08-2007 | Valoració: 10

    Un adeu màgic, especial, intim;
    uns moments unics,
    en un mon apartat de tothom,
    quelcom s' acaba en el nostre univers,
    pero recomença en algun lloc
    en un altre cel estelat ...

    els sentiments,
    perduren altres vides.

    Avet

Valoració mitja: 9.87

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

430336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu