Cercador
Estretor de mires
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
ESTRETOR DE MIRES.
La recuperació havia estat més llarga i pesada del que els metges inicialment van diagnosticar.
Mesos de reclusió a casa m'havien deixat unes ulleres perpètues sobre un rostre ben pàl·lid.
Em van semblar més estretes les voreres quan vaig trepitjar finalment el carrer.
En tornar a sortir l'endemà, vaig topar amb una calçada d'un sol sentit quan sempre havien circulat cotxes en totes dues direccions.
Vaig preguntar al meu terapeuta sobre el tema. Em va confirmar que tot estava com sempre i que potser només es tractava de records que el període de convalescència m'havia fet modelar.
Aquella mateixa tarda, en creuar-me amb un veí em vaig haver d'enganxar a la paret per a deixar-li passar.
"Tan amples que eren les nostres voreres i ja veus, amb això que està passant...", li vaig deixar anar, mentre ell em mirava amb cara de no entendre res.
El meu germà va venir-me a veure al vespre. Va respondre amb evasives a les meves inquietuds sobre l'amplària del carrer.
Vaig voler obrir el reixat de la porteria tres dies després i no ho vaig aconseguir. Aquesta xocava contra la façana de davant.
Va ser tot just arribar a l'atmosfera de Venus que vaig despertar. Tal com havíem calculat.
Girant-me en moviments petits i curts vaig comprovar que, efectivament, també l'interior de la nau havia minvat en el seu aspecte.
Pseudònim: Nil Terrats
La recuperació havia estat més llarga i pesada del que els metges inicialment van diagnosticar.
Mesos de reclusió a casa m'havien deixat unes ulleres perpètues sobre un rostre ben pàl·lid.
Em van semblar més estretes les voreres quan vaig trepitjar finalment el carrer.
En tornar a sortir l'endemà, vaig topar amb una calçada d'un sol sentit quan sempre havien circulat cotxes en totes dues direccions.
Vaig preguntar al meu terapeuta sobre el tema. Em va confirmar que tot estava com sempre i que potser només es tractava de records que el període de convalescència m'havia fet modelar.
Aquella mateixa tarda, en creuar-me amb un veí em vaig haver d'enganxar a la paret per a deixar-li passar.
"Tan amples que eren les nostres voreres i ja veus, amb això que està passant...", li vaig deixar anar, mentre ell em mirava amb cara de no entendre res.
El meu germà va venir-me a veure al vespre. Va respondre amb evasives a les meves inquietuds sobre l'amplària del carrer.
Vaig voler obrir el reixat de la porteria tres dies després i no ho vaig aconseguir. Aquesta xocava contra la façana de davant.
Va ser tot just arribar a l'atmosfera de Venus que vaig despertar. Tal com havíem calculat.
Girant-me en moviments petits i curts vaig comprovar que, efectivament, també l'interior de la nau havia minvat en el seu aspecte.
Pseudònim: Nil Terrats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!