Estimada Carla

Estimada Carla,

El que vull dir-te és delicat i no sé si ho sabré dir amb la suavitat que una noia com tu es mereix. No voldria ofendre't i, sobretot, no voldria ferir-te, però tu saps que sóc partidari d'anar amb la veritat pel davant, perquè és més honest i a la llarga és més beneficiós. Bé, potser no és beneficiós sempre i costa molt, però si no un acaba pagant per les seves mentides. Almenys això és el que la meva família ha procurat inculcar-me.

Els meus pares han estat sempre preocupats per la meva obsessió cap a tu. Al principi els feia gràcia. En les reunions familiars explicaven als parents que jo ja tenia nòvia. Deien, "Oi que no sabeu de qui està enamorat en Carles?" Jugaven a les endevinalles una bona estona. Jo em posava súper vermell i ells no paraven de preguntar-me "La coneixem, Carles? És guapa?" I la meva mare contestava només amb un "I tant!" mentre el meu pare feia amb les mans com si resseguís el cos d'una tia bona, una tia boníssima. I és clar que n'estàs de bona, en aquest sentit res ha canviat. A més, encara que el meu pare se'n fotés, ho feia només per riure's de mi, no perquè tingués res en contra teva, ara ho he entès, a ell sempre li has agradat molt.

La meva mare et mirava de reüll i sospirava, per acabar dient-me que si ella hagués tingut la vida tan fàcil com tu també hagués lluït un tipet com el teu, a la teva edat. I em recalcava que aquesta mena de noies sou de les que acabeu amb els pits de silicona i liposuccions al cul per mantenir el que teníeu de joves i és impossible conservar de grans. Però jo sabia que tot el que tu tens és de veritat. Almenys de moment fa una pinta autèntica. Porca enveja, pensava jo. Amor de mare que no deixa que el seu fill n'estimi cap altra. Aviat va deixar de fer-li gràcia i va començar a espiar-me i a prohibir-me que em passés la nit mirant-te. Escoltava darrera la porta i m'esbroncava quan em sentia piropejar-te (dirigint-me a la foto, sempre, és clar. Qué més hauria volgut jo que poder arribar a tenir-te a la meva habitació! Però era massa petit com per poder convidar una noia a casa i que els meus protectors em deixessin dur-la al meu cau.)

I com són aquestes coses de l'enamorament que tal com venen un dia l'altre se'n van. Carla, no sabria dir-te què ha passat, tu no has fet res, és clar, segueixes essent la noia preciosa de sempre, silenciosa i amb cara de bona persona (encara que també ets sexy que t'hi cagues). Te'n recordes de la quantitat d'hores que m'he passat mirant-te embadocat, incapaç d'articular paraula? Et sentiries incòmoda, segur, però jo tenia la sensació que presumies davant meu, que jugaves amb mi, que em volies seduir amb la teva mirada fixa i torbadora. Jo mai podia aguantar-te aquella mirada! Estava cantat que havies de guanyar tu, sempre. I els teus ulls brillaven en el meu record fins i tot amb els meus ulls closos, estirat al llit provant de dormir-me. El meu amor ha estat sempre molt net, encara que algunes vegades, amb els ulls en blanc i els teus pits i tot el teu cos gravat sota el meu front, m'acariciés una mica. O molt. Vaja, què dir-te que aquestes alçades tu no sàpigues ja!

Ara m'he fet gran i tinc altres prioritats, no t'ofenguis. Segueixes lluint uns pits meravellosos (a quina edat vas començar a tenir aquestes increïbles tetes?), una cintura provocativa i un melic que convida a ficar-hi la llengua. Tu sempre estàs igual i com diu la meva mare sempre ho estaràs, i jo et felicito perquè ha de ser duríssim mantenir tot això. Però, Carla, tu t'has mantingut igual mentre jo creixia. Ara és el meu germà petit qui baveja per tu i he pensat que potser no t'importaria si jo li fes un regal, un gran regal.

Ja et deia al principi d'aquesta carta que no voldria ofendre't, però crec que ho podràs entendre si t'ho penses tranquil.lament. De fet, estaràs en una situació molt semblant. Per a tu no canviaran gaire les coses. Ara serà el meu germà qui et mirarà als ulls i et murmurarà amors i delits, i tindràs els mateixos pares en contra i gairebé m'atreveixo a assegurar-te que en poc temps guanyaràs la partida als meus pares (quan vaig suggerir el canvi el meu pare va dir, divertit, "Passa-me-la a mi!". La meva mare no va ni immutar-se i només se li va escapar una ganyota benèvola).

Ha arribat l'hora de trencar. Des que jugo a bàsquet a l'Institut m'agrada més en Dennis Rodman, potser el coneixes, aquell tiu dels Chicago Bulls que du els cabells de colors i que juga de puta mare, el cabró. I s'acompanya de models com tu, o actrius, o altres famosos. És una passada! A més, el seu pòster té exactament la mida del teu i jo tinc la paret massa plena. A l'habitació del meu germà estaràs més ampla. Ja ens veurem, de tant en tant.

Carles