Estimada Carla

Un relat de: Sílvia Marty i Matas

Estimada Carla,

El que vull dir-te és delicat i no sé si ho sabré dir amb la suavitat que una noia com tu es mereix. No voldria ofendre't i, sobretot, no voldria ferir-te, però tu saps que sóc partidari d'anar amb la veritat pel davant, perquè és més honest i a la llarga és més beneficiós. Bé, potser no és beneficiós sempre i costa molt, però si no un acaba pagant per les seves mentides. Almenys això és el que la meva família ha procurat inculcar-me.

Els meus pares han estat sempre preocupats per la meva obsessió cap a tu. Al principi els feia gràcia. En les reunions familiars explicaven als parents que jo ja tenia nòvia. Deien, "Oi que no sabeu de qui està enamorat en Carles?" Jugaven a les endevinalles una bona estona. Jo em posava súper vermell i ells no paraven de preguntar-me "La coneixem, Carles? És guapa?" I la meva mare contestava només amb un "I tant!" mentre el meu pare feia amb les mans com si resseguís el cos d'una tia bona, una tia boníssima. I és clar que n'estàs de bona, en aquest sentit res ha canviat. A més, encara que el meu pare se'n fotés, ho feia només per riure's de mi, no perquè tingués res en contra teva, ara ho he entès, a ell sempre li has agradat molt.

La meva mare et mirava de reüll i sospirava, per acabar dient-me que si ella hagués tingut la vida tan fàcil com tu també hagués lluït un tipet com el teu, a la teva edat. I em recalcava que aquesta mena de noies sou de les que acabeu amb els pits de silicona i liposuccions al cul per mantenir el que teníeu de joves i és impossible conservar de grans. Però jo sabia que tot el que tu tens és de veritat. Almenys de moment fa una pinta autèntica. Porca enveja, pensava jo. Amor de mare que no deixa que el seu fill n'estimi cap altra. Aviat va deixar de fer-li gràcia i va començar a espiar-me i a prohibir-me que em passés la nit mirant-te. Escoltava darrera la porta i m'esbroncava quan em sentia piropejar-te (dirigint-me a la foto, sempre, és clar. Qué més hauria volgut jo que poder arribar a tenir-te a la meva habitació! Però era massa petit com per poder convidar una noia a casa i que els meus protectors em deixessin dur-la al meu cau.)

I com són aquestes coses de l'enamorament que tal com venen un dia l'altre se'n van. Carla, no sabria dir-te què ha passat, tu no has fet res, és clar, segueixes essent la noia preciosa de sempre, silenciosa i amb cara de bona persona (encara que també ets sexy que t'hi cagues). Te'n recordes de la quantitat d'hores que m'he passat mirant-te embadocat, incapaç d'articular paraula? Et sentiries incòmoda, segur, però jo tenia la sensació que presumies davant meu, que jugaves amb mi, que em volies seduir amb la teva mirada fixa i torbadora. Jo mai podia aguantar-te aquella mirada! Estava cantat que havies de guanyar tu, sempre. I els teus ulls brillaven en el meu record fins i tot amb els meus ulls closos, estirat al llit provant de dormir-me. El meu amor ha estat sempre molt net, encara que algunes vegades, amb els ulls en blanc i els teus pits i tot el teu cos gravat sota el meu front, m'acariciés una mica. O molt. Vaja, què dir-te que aquestes alçades tu no sàpigues ja!

Ara m'he fet gran i tinc altres prioritats, no t'ofenguis. Segueixes lluint uns pits meravellosos (a quina edat vas començar a tenir aquestes increïbles tetes?), una cintura provocativa i un melic que convida a ficar-hi la llengua. Tu sempre estàs igual i com diu la meva mare sempre ho estaràs, i jo et felicito perquè ha de ser duríssim mantenir tot això. Però, Carla, tu t'has mantingut igual mentre jo creixia. Ara és el meu germà petit qui baveja per tu i he pensat que potser no t'importaria si jo li fes un regal, un gran regal.

Ja et deia al principi d'aquesta carta que no voldria ofendre't, però crec que ho podràs entendre si t'ho penses tranquil.lament. De fet, estaràs en una situació molt semblant. Per a tu no canviaran gaire les coses. Ara serà el meu germà qui et mirarà als ulls i et murmurarà amors i delits, i tindràs els mateixos pares en contra i gairebé m'atreveixo a assegurar-te que en poc temps guanyaràs la partida als meus pares (quan vaig suggerir el canvi el meu pare va dir, divertit, "Passa-me-la a mi!". La meva mare no va ni immutar-se i només se li va escapar una ganyota benèvola).

Ha arribat l'hora de trencar. Des que jugo a bàsquet a l'Institut m'agrada més en Dennis Rodman, potser el coneixes, aquell tiu dels Chicago Bulls que du els cabells de colors i que juga de puta mare, el cabró. I s'acompanya de models com tu, o actrius, o altres famosos. És una passada! A més, el seu pòster té exactament la mida del teu i jo tinc la paret massa plena. A l'habitació del meu germà estaràs més ampla. Ja ens veurem, de tant en tant.

Carles

Comentaris

  • .......[Ofensiu]
    Sonyes | 17-07-2007 | Valoració: 9

    ostres! no m'esperava gens el final. Un relat molt simpàtic. Per cert! et dius igual que una actriu catalana.

  • Soprenent![Ofensiu]
    Igaraba | 30-04-2007 | Valoració: 8

    Juro que m'esperava qualsevol cosa menys això. De debó. M'ha agradat molt, l'he trobat molt diferent, i molt maco.

    Canvia molt de manera d'escriure, però. Tant és amb un llenguatge molt culte, o amb un altre així...així com més vulgar. Ara, no sé com t'ho fas...però tens el do de combinar-los miraculosament! Felicitats!

    T'ho prometo, és sorprenent i original. M'ha agradat de debó!

    Un petonet!

    marina*

  • AMOR PLATONIC![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 30-04-2007 | Valoració: 8

    TOTS HEM ESTAT ENAMORATS DELS POSTERS DE LA NOSTRA HABITACIÓ, FINS HI TOT ELS HI HEM FET PETONS I HEM PARLAT AMB ELLS, JO EN TENIA UNS DE TAMANY NATURAL QUE FINS HI TOT M'HI FEIA FOTOS AL SEU COSTAT, AJUDADA DE LA MEVA GERMANA. AQUESTS AMORS NO DONEN MAL DE CAPS, PERÒ TAMPOC ELS TREUEN... M'HA AGRADAT DE TROBAR-TE A RC.

  • L'amor... ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 02-04-2007 | Valoració: 10

    ...no t'hi acostis! L'amor... no te n'allunyis! M'has fet recordar la pel.lícula de Truffaut que vaig veure ahir a la nit.

  • El relat és bona idea, però...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 04-08-2006 | Valoració: 8

    A) Positiu:

    - És un relat que sap transmetre emocions, és simpàtic.

    - El llenguatge, generalment, és fluid.

    B) Crític.

    - Malgrat el que diguin alguns, no ho trobo tant original com això. La idea no està malament, però la trobo bastant normal. Vaja, per ser sincers...

    C) En resum: està bé, però, personalment, no m'ha acabat de convèncer... Això sí, veig que a d'altres els agrada més.

  • vajaa...[Ofensiu]
    Arwen_herm | 25-06-2006

    ma dexat flipant... es moool original..sincerament no m'esperava res daixo.. es diferent a tot el k e llegit fins ara

  • et canvio...[Ofensiu]
    camins | 22-06-2006

    Xocant final...
    M'ha encantat. Tot. La manera d'escriure'l, d'anar dibuixant la història a petites pinzellades...
    seguiré lleginte.

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    fada_negra | 21-03-2006

    M´ha agradat molt...és k es..tan original...de debò...al principi m´ha paregut trist,algo seriu que en carles li volia dir a ella,però després...kina meravella!!!jaja
    petons

  • Un triple. [Ofensiu]
    Jofre | 21-03-2006

    Divertit, original i curiós.
    Ara, és un procés de canvi inesperat i sorprenent canviar la Carla (la protagonista) per un jugador de bàsquet.
    Treus molt bon profit de l'ambigüitat i la incertesa.
    Un relat ben jugat i redactat, si em permets.
    Paraula cabdal: partidari.
    Sort!

  • ja són ganes![Ofensiu]
    neret | 24-04-2005

    canviar aquesta model tan espectacular pel dennis rodman, que més aviat fa por! en fi, sobre gustos no hi ha res a dir...

    M'ha agradat com està escrit el relat, et poses molt bé en la pell del noi i descrius el seu canvi amb una ironia molt fina.

    Potser dones massa pistes sobre la carla, si volies mantenir la incògnita fins al final, però la resolució del relat la trobo molt divertida.

    felicitats sílvia!

  • plaerdemavida | 23-04-2005 | Valoració: 9

    Com ja han dit, un final brillant. Tinc debilitat pels girs d'última hora.
    La resta tb està molt bé, també. El to és molt senzill i amè. Enganxa.

    Vaig a buscar què més tens penjat per aquí!

  • carai, quin final més bo!!![Ofensiu]
    ROSASP | 21-04-2005 | Valoració: 9

    Un relat molt imaginatiu i original.
    És força divertit i amè, amb pinzellades iròniques, m'agrada la idea de fer-ho com una carta.
    Ens vas portant per un camí i acabem en un altre que no ens pensàvem pas.
    Un final genial.
    M'alegro molt d'haver-te llegit i t'agraeixo de tot cor el teu comentari tan graciós i simpàtic, que m'ha fet somriure i envermellir...

    Una abraçada molt gran i fins aviat!

  • ...Et canvio per un jugador de bàsquet...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 21-04-2005

    És molt "xulo"!! M'encanta, es original i divertit. Al principi sembla com si deixesis la nòvia o algo a així tot d'una és una model, un pòster!!Jajaja m'encanta de debò i per aixo et voto!;)
    Un peto
    Miaka

  • Bufa![Ofensiu]
    Sareta_16 | 19-04-2005 | Valoració: 10

    Weeeii està molt currat, el final impactant!:) Uououo com xana!^^ Preciós les descripcions, com ho relates, uooo!Està moooolt bé noia!
    Avui t'he descobert però espero llegir més coses teves!Wauuuu!

Valoració mitja: 8.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: