Disparant paraules

Un relat de: Sílvia Marty i Matas

Mots esfereidors
reben per resposta
un silenci cruel.

La mà pren la ploma,
amenaça amb la paraula
punyent que es dibuixa
sobre el blanc paper.

Els ulls no miren l'altre,
l'ignorem,
el sabem patint.

Espantat davant l'acte,
l'impuls que arrossega
la verinosa ploma
i dicta sentència.

Decepció que es fa present,
amor ferit
sobre el paper ans verge.

Dits que premen la ploma
com un gallet.
Disparant paraules
que fereixen silencioses

Ràbia que encega l'amor.

Comentaris

  • El mal de la llengua pot ser igual al de la mà (Refrany dels beduïns d'Aràbia)[Ofensiu]
    Monzons | 12-01-2006

    I és que ja ho deia Gabriel Celaya:
    "La poesía es una arma cargada de futuro"

  • Ualaaa![Ofensiu]
    Sareta_16 | 22-04-2005 | Valoració: 10

    Simplement fantàstic, el títol m'ha fet gràcia i el poema en si m'ha captivat!
    Està molt currat Sílvia de debó!^^
    aquí descrius perfectament el que se sent quan necessites expressar tot el que portes dins i ho "vomites" en el paper!M'encanta!