Muda

Un relat de: Sílvia Marty i Matas

No puc parlar,
no puc escriure.

És dolorós
sentir
tenir el ventre ple
de paraules
i callar-les.

Fer parlar les mans
en l'aire
entre els malucs,
dins els meus cabells,
acaronant el coll
i no poder lligar lletres,
mots ni frases
per cridar aquest sentiment
que m'encén,
que em fa sentir
de nou
les ganes d'escriure.

No puc dir-ho,
només viure-ho.
Si de cas escriure sense explicar
el color de la passió que aviva
el meu foc
creatiu.

Callar
els dibuixos de les mans
que em fan tremolar en somnis
quan estic desperta.

Comentaris

  • Ara...[Ofensiu]
    filladelvent | 18-06-2005 | Valoració: 9

    ...ara l'afegeixo a preferits. M'hi he sentit identificada, i no és broma.