Literatura: imaginació al poder

Un relat de: Sílvia Marty i Matas

Penso en tu com en un amant
i trob versos tremolosos
que el paper acull serè

Invento carícies noves
fetes de lletres, llum i aire
I m'agombolo en elles

Imagino pells amagades
despertant-se sota els llavis ardents

Imagino... pijames que no tinc
ni he vestit mai, calces minúscules, camises
sense botons

Invento que no m'estimes
que només em vols
que te'm vols regalar
oferir-me un instant
etern

Dibuixo una banyera gran
que és la nostra
i bombolles de sabó sobre el meu pit

Somnio que em toques
Vols amagar-te'n, dissimules
davant els qui ens envolten

Vull i conec una declaració callada
per regalar-te tan bon punt estiguis preparat

Anhelo una cita secreta
per fer les postres abans de sopar
per acostar-nos a la platja que ens envolta
i sota la lluna
permetre els cossos enllaçar-se

Potser t'estimo és massa fluix
massa vulgar i corrent
Potser no n'hi ha prou
amb els versos que escric
ni amb els que callo

La imaginació tot ho fa néixer, créixer i arrabassa
La literatura tot ho guarda

Comentaris

  • Gran poema[Ofensiu]
    filladelvent | 14-01-2006

    I no em puc creure que jo sigui la primera d'aquesta pàgina en dir-t'ho.

    Escrius molt bé Sílvia, i tens unes idees, uses unes imatges fantàstiques, crec que tens fusta, sincerament.

    La teva poesia atrau i captiva; a mi m'ha enamorat, i aquest poema va directament a els meus relats preferits.

    Continua publicant, maca!

    -Filladelvent-