De gran, vull ésser mare perfecta

Quan sigui gran tindré tres fills, dues nenes i un nen. M'agradaria tenir primer una nena i després m'és igual l'ordre, potser nena, nen, nena seria el millor. Viuré en una casa amb jardí i deixaré que els meus fills tinguin els animals que vulguin. Segur que voldran un gos i un gat i els donaran el menjar. Jo els duré al veterinari i els compraré collars per matar les puces i una cabassa o una alfombra per dormir-hi. Els meus fills m'ajudaran a rentar el gos i quan siguin grans ho faran ells sols, i no caldrà que el posem a la banyera perquè ho podrem fer al jardí, sobretot quan faci bo. Espero que no em demanin ni ànecs ni gallines perquè escampen la brutícia per tot arreu, ni hàmsters perquè em fan angúnia. Un dia vaig veure una mare hàmster que es menjava les cries, quin fàstic!
El meu marit treballarà fora de casa, no sé de què però que sigui una feina que no hagi de treballar els dissabtes com el meu pare, i que vingui cada dia a sopar i a dormir, així podrà veure els nostres fills i jugar una estona amb ells i ajudar-los a fer els deures quan la mare -jo- no ho tingui clar o no tingui temps. Però jo sí que tindré molt temps per fer els deures amb els meus fills perquè en lloc de fer sopa o verdura demanaré el sopar per telèfon. Als meus fills segur que els agradaran molt les pizzes o els bocates i les aletes de pollastre fregit. Un dia els pares van trucar a un restaurant xinès i van encarregar sopar per a tots quatre, em va agradar tot el que vam menjar menys l'amanida, que duia una salsa picant. El pa estava calent i era molt dolç i bo. Quan vas al restaurant o et fas dur el menjar a casa no has de cuinar ni rentar plats i estalvies molt temps. El temps també val diners. O sigui que sembla que gastes però també estalvies.
Si els meus fills estan malalts no aniran a l'escola. Es quedaran a casa i jo els cuidaré. Llegirem contes i pintarem. No els deixaré sortir al carrer a jugar però sí que podran veure la tele mentre hi hagi l'estufa posada o estiguin abrigats amb una manta. Jo no faré com la meva mare, que una vegada que em feia mal el cap em va acompanyar a l'escola en cotxe, ben abrigada, i al vespre em va fer menjar sopa i em va fer anar a dormir aviat. A sobre, em vaig haver de beure un got d'aigua amb una cullerada de xarop.
La meva millor amiga, la Clara, vol ésser mestra de les bones. Quan va saber que jo volia ésser mare perfecta va dir que ella seria mestra perfecta i em demanava que jo també ho vulgués ser per poder estudiar juntes, però jo prefereixo mare perfecta perquè molts nens m'atabalen. També imagino que ha de ser difícil i cansadíssim ésser perfecta per a tants nens, ja tindré prou feina amb els meus, sobretot si en tinc tres. La mare en té dos i diu que li fem mal de cap. És clar que si ets mestra cobres i si ets mare no, a menys que no treballis d'una altra cosa, com la meva mare. Estaria bé que d'aquí a uns anys les mares perfectes poguéssim cobrar, ja que si no has de marxar de casa obligatòriament pots fer moltes coses amb els teus fills i estalviar diners al govern, com per exemple si els nens estan malalts els pots curar deseguida i no hauran d'anar a l'hospital, o no els has de dur a l'escola tan petits i no caldria pagar tantes mestres ni l'autocar. I pots anar a la piscina amb ells i ensenyar-los a nedar enlloc de pagar un monitor o coses així, ara mateix no en recordo més però segur que n'hi ha una pila.
Hi ha molta gent que no pensa en els fills, com ara el meu germà que vol ésser astronauta. Ell no podrà ser pare perfecte ja que els astronautes són molt temps fora de casa i encara que poden ésser pares no fan gaire de pares. Jo no voldria un marit com el meu germà, clar que ell és petit i no sap ben bé què vol, ho diu per dir, per fer-se l'interessant amb els amics o amb les nenes de la seva classe. Ja li treurà la idea del cap algú altre, potser la seva nòvia quan en tingui, jo no, que sempre acabem discutint i, a més, a mi què m'importa, si no veu la seva família és cosa d'ells. Jo ja tindré prou feina a fer entendre el meu nòviu que quan ens casem és millor que no treballi per poder cuidar moltíssim els nens. I si ho hagués de fer per cèntims, buscaria una feina de poques hores o una manera de guanyar diners des de casa. Podria treballar mentre els nens juguessin al jardí o fessin la migdiada...
La meva mare diu que no hi ha manera de fer res amb els fills a casa, i menys amb un altre petit. Ho vaig sentir un dia que el meu pare li feia petons i li preguntava si no li faria gràcia tornar a tenir un bebé. Sembla que ella no es veu amb cor de cuidar un nen petit i treballar tot el dia, ni vol deixar de treballar ara que fa molt bé la seva feina, ni tornar a tenir les nits de blanc, va dir. El pare li va contestar que ja deixaria de treballar ell els primers mesos, que ara també ho poden fer els homes això de cuidar els més petits, i la mare va dir que ni parlar-ne, que els homes no poden donar el pit i ella no vol estar cada nit enganxada a la màquina de treure llet. Jo no sabia que hi havia una màquina de munyir mares.

Jo vull ésser una d'aquelles mares que no diuen mai que no, bé, gairebé mai o només algunes vegades, quan s'ha de dir. N'hi ha de mares d'aquestes? Els grans es busquen mil excuses per fer-nos entendre que han de dir que no i els nens, per més que els grans parlin i parlin, no ho entenem. Sembla que els pares ja no recorden quan ells eren nens, perquè fa molts anys i de petits no van pensar què farien quan fossin grans i pares. Com que jo sí que hi penso, seré una mare que recordaré el que em molestava de petita, i serà més fàcil per als meus fills, ells sí que tindran sort. Alguns nens de la meva classe també tenen sort i els seus pares els deixen apuntar-se desseguida a totes les activitats sense fer preguntes ni anar a parlar amb els professors ni deixar-los fer una cosa a canvi d'una altra. Per exemple, jo dec ser l'única nena de la classe que ha de fer-se el llit cada matí abans de marxar, dissabtes i diumenges inclosos! De vegades el meu pare m'ajuda a fer el llit el cap de setmana, sembla que li fa molta gràcia i vol que a mi també me'n faci i m'hi tira a sobre i es rebolca amb mi mentre em fa pessigolles com si jo encara fos una nena petita. És de bojos. I això no és tot, és que no he dit que a casa ve una noia a netejar. Doncs els dies que ella ve, també ho hem de fer!
Jo també pagaré una noia de neteja i com que no tindrà tanta feina com la de casa meva, perquè jo no treballaré i podré fer coses de la casa, els meus fills no hauran de fer-se el llit ni endreçar la roba i podran llevar-se una mica més tard i de bon humor, no com el meu germà que al matí no hi ha qui el suporti. I a la tarda tampoc.
Ara que hi penso, hi ha alguna mare pitjor que la meva: a la Clara la seva mare li demana que cuidi el seu germanet. Jo no cuidaria el meu ni que em prohibissin anar al cine, clar que si en Gerard tingués tres anys seria més agradable. Quan ell tenia tres anys jo també era petita i no me'n recordo. Potser ja era pesat com ara.

Jo tindré els fills seguits perquè juguin junts, i procuraré que tots siguin simpàtics. Si ells fan les coses junts i de bones, serà més fàcil arribar a ser una mare perfecta. Jo també hauré de ser molt simpàtica, per allò de predicar amb l'exemple. De moment, a l'escola tinc moltes amigues i totes em diuen que sóc simpàtica, només una de vegades em porta la contrària, però és que té enveja perquè ella també vol ésser l'amiga preferida de la Clara. La senyoreta també està contenta amb mi perquè trec bones notes, només diu que hauria de mirar de no ser tan mandona, però jo no tinc la culpa si les meves amigues sempre em pregunten l'opinió de tot. Només una (la mateixa, no diré el seu nom per si de cas) em vol portar la contrària. I precisament aquesta nena és la que li cau millor a la meva mare. És clar, elles s'assemblen molt, la meva mare també sempre em porta la contrària.

Ella no és una mare perfecta, ja ho veieu.