Esther

Benvolguda Esther,
Avui he somniat amb tu. M’he recordat de com m’agradava besar-te i del gust dels teus petons. Vàrem acabar la nostra relació amb una bonica amistat i un bon sabor de boca. Eres força més jove que jo i et vaig tractar amb molta delicadesa durant aquells tres mesos. Sempre m’ho has agraït i sé que m’aprecies per això.
Jo estava sota un cobert aguantat per uns pilars de fusta. El lloc em recordava els carrers de la meva infantesa. Llavors t’he vist. Estaves preciosa, més bonica del que t’havia vist mai, amb el teus rínxols i els teus pits ferms sota un pul·lòver una mica escotat. Aliena al que t’envoltava, has passat pel meu costat sense veure’m. T’he dit un adéu amb cantarella, simpàtic, però no m’has reconegut i sense girar-te, per cortesia, has retornat un adéu sec, sense entonació. M’ha sabut greu aquella fredor.
Més tard jo dormia sota el cobert, el cap a tocar un dels pilars. Em despertava amb els ulls mig emboirats i tu eres allà, dreta d’esquenes a mi, recolzada al mateix pilar que jo. Parlaves de no-sé-què i t’he preguntat si encara tenies les natges tant fermes com abans. Has rigut: -Tu mateix, toca!. Ho he intentat, però no hi arribava bé. T’has ajupit una mica i llavors t’he tocat el cul, divertit. Sí que el tenies dur com abans. T’ho he dit. El temps no havia passat per tu. Has somrigut i, ajupint-te, has atansat els teus llavis als meus. Ens hem besat. Feia molta calor. Sentia la teva llengua dins la meva boca i assaboria el gust dolç de la teva saliva. Cada vegada estava més excitat.
Quan ha sonat el despertador tenia una erecció considerable. Sense obrir els ulls he seguit assaborint la teva olor i el gust de la teva llengua. M’he masturbat evocant els teus pits, el teu ventre llis amb aquell borrissol, sentint com et movies compassadament encavalcada sobre el meu sexe. M’he buidat entre els llençols.
Ha passat molt de temps, però m’agradaria que ens veiéssim algun dia. Tu i jo sols, com en aquell temps.



Pseudònim: Bartomeu Bonaplata