Cercador
Esportista urbà
Un relat de: Magda GarciaUn, dos, tres, up, up, up, vinga escales amunt i avall fins al garatge, fent un gir de 180 graus davant del Nissan del malparit del tercer tercera, i altre cop, up, up, up, amunt fins l’àtic.
Entrenant-se així aconseguí conèixer la veïna del tercer segona que estava com un tren. Guapa, guapa. Ella també s’exercitava per les escales però no acabaven de coincidir!
En veure-la per l’espiell del seu pis, l’àtic segona, just quan ella era al replà girant cua cap avall, se li encengué una llum. Pensà que fent el mateix aconseguiria una estoneta de sexe amb ella, ni que fos una miqueta, que ja li convenia. N’estava fart de sexe virtual.
No parava de pensar-hi d’ençà que coincidiren obrint les bústies del replà de l’entrada en un moment inoblidablement romàntic: ella en pijama amb un escot de vertigen i ell amb bòxers arrapadets i unes xancletes de piscina que li venien un pèl petites ara que els seus fills ja no les prenien per entrenar.
El cert és que amb la pandèmia se sentia molt mancat de vàlvules d’escapament i donaria el que fos per donar corda al rellotge del temps mundial per anar enrere, al temps d’abans de la covid, o per avançar-lo vers un futur sense el refotut virus.
Al gimnàs no hi tornà des que obligaren a ensenyar el passaport. Poruc de mena davant les xeringues, ho deixava sempre per l’endemà: “demà trucaré al CAP. Demà. Sí. Sens falta”.
Per això s’entrenava a casa cultivant l’esperança de coincidir amb la veïna perquè a les reunions d’escala la magnífica i sexy atleta del tercer segona no hi anava gaire sovint. Sempre delegava el vot en la pèl-roja dels baixos, lletja com un pecat i garrella com el túnel de Vallvidrera.
Qui sap si ara les festes de Nadal li entendririen el cor i, com a bons esportistes que eren, tant ell com ella, i entrenant-se al mateix club residencial, el convidaria a casa seva ni que fos per un escalfament juntets.
Ja n’estava fart d’entrenar-se tot solet.
Comprà cava i turrons per si l’ocasió es presentés...
Entrenant-se així aconseguí conèixer la veïna del tercer segona que estava com un tren. Guapa, guapa. Ella també s’exercitava per les escales però no acabaven de coincidir!
En veure-la per l’espiell del seu pis, l’àtic segona, just quan ella era al replà girant cua cap avall, se li encengué una llum. Pensà que fent el mateix aconseguiria una estoneta de sexe amb ella, ni que fos una miqueta, que ja li convenia. N’estava fart de sexe virtual.
No parava de pensar-hi d’ençà que coincidiren obrint les bústies del replà de l’entrada en un moment inoblidablement romàntic: ella en pijama amb un escot de vertigen i ell amb bòxers arrapadets i unes xancletes de piscina que li venien un pèl petites ara que els seus fills ja no les prenien per entrenar.
El cert és que amb la pandèmia se sentia molt mancat de vàlvules d’escapament i donaria el que fos per donar corda al rellotge del temps mundial per anar enrere, al temps d’abans de la covid, o per avançar-lo vers un futur sense el refotut virus.
Al gimnàs no hi tornà des que obligaren a ensenyar el passaport. Poruc de mena davant les xeringues, ho deixava sempre per l’endemà: “demà trucaré al CAP. Demà. Sí. Sens falta”.
Per això s’entrenava a casa cultivant l’esperança de coincidir amb la veïna perquè a les reunions d’escala la magnífica i sexy atleta del tercer segona no hi anava gaire sovint. Sempre delegava el vot en la pèl-roja dels baixos, lletja com un pecat i garrella com el túnel de Vallvidrera.
Qui sap si ara les festes de Nadal li entendririen el cor i, com a bons esportistes que eren, tant ell com ella, i entrenant-se al mateix club residencial, el convidaria a casa seva ni que fos per un escalfament juntets.
Ja n’estava fart d’entrenar-se tot solet.
Comprà cava i turrons per si l’ocasió es presentés...
Comentaris
-
Ens o envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 14-12-2021 | Valoració: 10
Ho publicarem al NADAL DE CONTE
tribuna@guimera.info -
Buscava un sexe. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 12-12-2021 | Valoració: 10
Quin relat, tan sorprenent. M'ha fet riure i més. Té un bon sentit d'enginyós i sembla molt real. Sí, un bon esportista que no parava.
M'ha agradat molt com ho planteges.
Enhorabona i sort.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 12-12-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats -
Dubtes.[Ofensiu]SrGarcia | 12-12-2021
Caram, quin conte. Fan ganes de dir: que es trobin, ja! (o una cosa més obscena, ho he apanyat una mica.)
Una descripció del que passa amb aquest virus: tot són dubtes
l´Autor
![Foto de perfil de Magda Garcia Foto de perfil de Magda Garcia](/imatges_autors/1041880.jpg?rnd=1366324342)
152 Relats
510 Comentaris
42064 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.
També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024.
Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.
Últims relats de l'autor
- Deixant-se anar
- La descoberta de Sarral
- No sabia què fer!
- La Teia de Ca l’Eixerit i la Carme de Cal Tisoretes
- Entrevistem a l’Ermi Puig
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya)
- Tres som multitud
- Un matí a West Vancouver
- Observant-la
- Basat en fets reals (II)
- Basat en fets reals
- En Blauet
- Aflorant
- Daixonses
- Incessantment