Esperant el dentista

Un relat de: Llorenç Garcia
Sempre li donaven cita l’últim perquè així els seus planys no podien espaordir la resta dels pacients en espera. Irònicament era capaç d’enfrontar-se amb un atracador amb una xeringa a la mà però, quan es tractava de traure’s un queixal el valor li defallia fins a extrems esperpèntics. La corpulència física no sempre concordava amb la mental.
La caiguda del vespre feia més ombrívola aquella peça d’edifici ja de per sí sòrdida. El mur que s’erigia davant Joan era sòlid, de consistència marmòria però les escletxes mal dissimulades que badaven la superfície traïen la fortalesa que aparençava. Fins i tot s’hi escolava un líquid llefiscós que es vessava dubitant com una llàgrima.
La vesprada continuava llanguint fins sumir la sala en una obaga solitud. L’espera s’esfilagarsava en una morosa agonia. El nostre antiheroi palpava el fred de l’ansietat com una colobra recorrent-li la pell. Mentrestant, aguaitava la fatídica hora de ser cridat pel dentista. Sentia una barreja de por, inquietud i estremiment en inharmònica simfonia. Però, de sobte, l’autèntic calfred li sobrevingué en adonar-se’n que la seua vida era igual que aquella sala d’espera.

Comentaris

  • Un gran relat![Ofensiu]
    brins | 18-01-2012 | Valoració: 10

    Una foscor que avança solitària, una agonia lenta, una colobra que ens recorre a poc a poc la pell mentre, angoixats, esperem que ens cridin... Amb quins grans recursos literaris has sabut establir una similitud entre la vida i la sala d'un dentista! Escrius amb molta mestria, no hi fa res si el relat és llarg o és curt, tots són bons.

    Crec que no t'ho havia dit mai, però fa força temps que m'embadaleix tot el que escrius. M'ha complagut moltíssim rebre un comentari teu; espero poder rebre'n molts més.

    Una abraçada,

    Pilar

  • La por interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-01-2012 | Valoració: 10

    La por interior pot glaçar l'ànima del més ferotge. El teu protagonista pateix i encomana aquest patiment, molt ben aconseguit amb la descripció de la sala d'espera i els pensaments del pobre patidor. Però tranquil, la darrera vegada que vaig anar al dentista gairebé m'adormo a la camilla mentre em treia el queixal. No vaig patir gens ni vaig sentir cap mena de dolor. El teu relat m'hi ha fet pensar i somriure. Una abraçada.

    Aleix

  • crohnic | 11-01-2012

    No em parlis de dentistes... Fa tres dies que estic amb mal de queixal... Seria bo que hi truqués per demanar hora, però després de llegir el relat potser esperaré una mica més...
    Molt bo el relat i bona la reflexió que se'n desprèn. Hi ha circumstàncies que fan més por que visitar al dentista...
    Espero que el teu problema bucal ja estigui solucionat... Cuida't!

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

107993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog