Cercador
Esmorzars a l'alba de la primavera
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
ESMORZARS A L’ALBA DE LA PRIMAVERA
Esmorzar a l’herba d’Édouard Manet li evocava un benestar infernal que suposava patir canvis bruscos d’humor, tenir la pell de gallina i una horrible picor de nas. Els símptomes eren ben clars, però culpava a la primavera per suportar-ho millor i a més era la seva època preferida. El florir de les flors era sinònim de bogeria carnal i ella era un as amb el tema sexual, captivada pel joc casual l’envoltava una energia floral.
La primavera va ser el seu primer amor universal i l’aroma dels arbres la transportava al seu país natal, alimentada pel seu instint més animal li encantava i intentava representar l’escena del quadre a qualsevol parc quan ho veia ocasional.
Era l’única eixelebrada que des de feia anys celebrava el naixement de la primavera anant a l’Orsay a veure esmorzar a l’herba de Manet?
Retòrica o no complia la tradició.
Hi anava sola, el fanatisme per l’art en concret per aquesta obra l’impressionava tant que la lligava eternament amb l’estació de Pasqua. Amb l’art podia somniar tant com volgués, era una Alícia que trepitjava fort, les meravelles eren un altre món molt menys màgic, però igual de frenètic, colorit i artístic.
Guiada per l’esforç va conèixer un noi francès que el va convertir en musa seu i el fotografiava en mil i un tons, aquesta Alícia d’ulls mel lluitava contra la malastrugança i el masclisme, guanyaria? No ho podia saber, només podia apostar i arriscar, però el que ella no sabia que ho tenia tot guanyat anant a esmorzar a vora d’aquells cirers florits mentre encarnava inconscientment l’obra que tant admirava, però amb consciència de no repetir la història…
Pseudònim
13 DE SALEM
Esmorzar a l’herba d’Édouard Manet li evocava un benestar infernal que suposava patir canvis bruscos d’humor, tenir la pell de gallina i una horrible picor de nas. Els símptomes eren ben clars, però culpava a la primavera per suportar-ho millor i a més era la seva època preferida. El florir de les flors era sinònim de bogeria carnal i ella era un as amb el tema sexual, captivada pel joc casual l’envoltava una energia floral.
La primavera va ser el seu primer amor universal i l’aroma dels arbres la transportava al seu país natal, alimentada pel seu instint més animal li encantava i intentava representar l’escena del quadre a qualsevol parc quan ho veia ocasional.
Era l’única eixelebrada que des de feia anys celebrava el naixement de la primavera anant a l’Orsay a veure esmorzar a l’herba de Manet?
Retòrica o no complia la tradició.
Hi anava sola, el fanatisme per l’art en concret per aquesta obra l’impressionava tant que la lligava eternament amb l’estació de Pasqua. Amb l’art podia somniar tant com volgués, era una Alícia que trepitjava fort, les meravelles eren un altre món molt menys màgic, però igual de frenètic, colorit i artístic.
Guiada per l’esforç va conèixer un noi francès que el va convertir en musa seu i el fotografiava en mil i un tons, aquesta Alícia d’ulls mel lluitava contra la malastrugança i el masclisme, guanyaria? No ho podia saber, només podia apostar i arriscar, però el que ella no sabia que ho tenia tot guanyat anant a esmorzar a vora d’aquells cirers florits mentre encarnava inconscientment l’obra que tant admirava, però amb consciència de no repetir la història…
Pseudònim
13 DE SALEM
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-04-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!