Esguard trencat

Fa molt de temps que tinc aquest poema pendent de comentar. L’he llegit i rellegit més d’un cop. I malgrat, avui segueixi sense saber ben bé què dir-te, deixo aquest comentari per deixar constància que el poema no m’ha deixat indiferent. Una combinació d’imatges i de versos complementaris i colpidors.
Ens seguim llegint.
Núria

que fan trontollar, que trasbalsen,que impactant.
ja no sura besllum de la mirada.
imatges que destrossen.
avant

realment cruixidor.
Felicitats

Cendra

perque si les imatges impacten, el poema brilla per la seva expresit¡vitat. Però jo, optimista a voltes, de mena, vull pensar com Jonh Hilton que deia "El que ha vençut per la força al seu enemic, només ha vençut a mitjes."

A partir d'unes imatges esgarrifoses has bastit un poema duríssim i realista alhora. Saps escollir les paraules més adients per arribar a l'ànima del lector. Felicitats!
Ens veiem, companya de nanos.
Una abraçada ben forta, poetessa!

Mercè

a la incomprensió. Dol a l'ànima que no accepta la brutal negror del que hauria de ser l'ànima que ens agermana.
Aplaudeixo tot lliurant-te una abraçada plena de pau
Joan

Perdona Pilar però internet no em funciona massa be i veig que no ha marcat la valoració. Torno a valorar-lo ara. Una abraçada

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Si les imatges son impactants el poema, bell, dur i brillantment escrit, resulta escruixidor. Felicitats Pilar
J. Lluís

si les fotos són impactants, el poema dol de tant bellament expressiu.
més el rellegeixo, més l'assaboreixo i més cru i bell el sento

És impressionant com has sabut trobar les paraules per a descriure aquestes imatges tan commovedores. Hi ha qui diu que les imatges transmeten molta més significació que les paraules, però et puc assegurar que en el teu escrit has sabut fer que els versos, no només descriguin fidelment les fotografies, sinó que també colpegin l'ànima. M'agrada molt el joc de contraposicions que realitzes, la vivacitat del raïm primer, amb la mirada sense besllum, el gust de maduixa als llavis amb la inexistència de sabors. També em semblen exquisits els últims versos: has trobat un paral·lelisme sintàctic amb el qual pintar de molts colors una imatge en blanc. Moltes felicitats!

Tot ell es sublim. les imatges criden per si soles,però uns segons després, els teus brillants mots ,aixeca'n un esglai de retines amargants.
......... Sublim...............

Les imatges esborronen... i a continuació, els teus mots esgarrifen la sensibilitat...

No em passa massa sovint, però ara com ara m'has deixat sense paraules, o al menys sense la capacitat d'enllaçar-les de manera que diguin res més ni millor d'allò que declaren els teus versos a sota de les fotografies.
Cadascuna d'aquestes manifestacions és, per si mateixa, prou expressiva... i la conjunció d'ambdues resulta aclaparadora!

T'envio una abraçada silenciosa però plena d'admiració,
Unaquimera

Impactant i provocador. Reflexiono. Gràcies.

Més que un poema i unes fotos, una integració perfecta d'imatge i poesia. Molt bé el concepte, i magnífica la realització (dins les possibilitats d'aquestes pàgines). Imatges i versos guarden una paral·lela progressió (degradació,caldria dir, en al·lusió al tema), una intensitat sorprenent i un efectisme abassagador.
Molt ben triat, a més, l'objecte central: l'esguard que podríem imaginar només amb la descripció d'aquests versos que, amb un cert aire tradicional, tenen a canvi un veritable aspecte de denúncia.
Però no cal imaginar, ja que la retina guarda el record de les altres retines vistes en la successió de fotos. No perd valor el poema, per això, ni impacte. Jo crec, reitero, que imatge i text es complement i es multipliquen mútuament.
Una abraçada,
franz