Esdeveniments peculiars

ESDEVENIMENTS PECULIARS


Els seus peus repicaven contra l’aigua dels bassals. La seva mà va treure un paper arrugat de la butxaca, allà hi tenia l’adreça. Dos carrers més. Era difícil guiar-se a causa de la foscor, però no tenia cap més remei que fer-ho de nit.
La finestra es va obrir amb un lleuger clec, tal com esperava. La seva mirada va repassar tota l’estança que es trobava a les fosques a la recerca d'alguna figura amb la respiració entretallada. Només se sentia el so dels seus passos contra el terra de fusta i el seu cor accelerat.
De sobte una figura se li va tirar a sobre, fent-la caure i deixant-la desorientada per uns segons. Però de seguida va agafar la noia que la sostenia contra el terra i la va fer girar sobre si mateixa, quedant ella a dalt. El seu somriure es va eixamplar, no havia resultat tan difícil. Va palpar la seva butxaca i després l’altra, ara ja amb desesperació.
— Buscaves això?— La noia va aixecar el braç apuntant-la amb la seva pistola —. Si vols sortir d’aquí amb vida, hauràs de respondre algunes preguntes.
— Em mataràs?! — La noia va enretirar lentament el seu cos fins a quedar cara a cara.
— En realitat només era per donar-li un to més dramàtic, ja saps com a les pel·lícules. No et mataré, però trucaré a la policia.
— Respondré qualsevol pregunta, t’ho prometo.— No semblava gens nerviosa, de fet els seus ulls desprenien confiança i no devia tenir ni divuit anys.
— Qui ets i per què em volies matar?— El to amenaçador va produir el seu efecte.
— Em dic Emma i soc una simple estudiant… bé sí, sé utilitzar una arma i potser he matat a un parell de persones, però ja està. No et volia matar, ni tan sols et conec. Però ella va dir que era la meva oportunitat per canviar el rumb de la meva vida.—La perplexitat es va apoderar de la seva mirada.
— Qui és ella?
— No em creuràs, però et juro que és veritat. Ella soc jo, però d’una línia temporal paral·lela


Pseudònim: Irracional