Escriure

Tot passejant per RC he topat amb el teu relat,
Escriure, no per ser més ni saber més, escriure per necessitat, impulsats per una força que desconeixes però que no et deixa fins que no ho as tret tot, i desprès no pots parar fins que no aconsegueixes que aquelles paraules agafin forma de poema, relat...

Estem enverinats per les lletres.

... altres vides, personatges, situacions, llocs i plasmar-ho tot en una història.
Escriure és la millor teràpia.

Fins aviat.

Escriure per sobreviure
Escriure. Viure

Per mi escriure també és una manera de viure. I escric per sobreviure.
Sovint em venen pensaments al cap. Tots de cop i no puc evitar plasmar-ho en un paper, i que quedi constància per sempre d'aquell moment...i poder reviure'ls.
No seria el mateix....

una airejada!!!

...'filosòfic', ESCRIURE perquè m'agrada, em deiverteix, m'ho passe bé! Com dibuixant o pintant; com prenent-me una cervesa xerrant amb un amic de coses que en agraden; com gaudint a taula amb una copa del vi que m'agrada ; com al llit... Tu ja m'entens! A que sí, amic?
Salut i rebolica!

Aspectes de la vida, viure, escriure (això inclou la mort). Però cito a Álvaro Mutis, el gran escriptor colombià, en una recent entrevista de Cristina River-Garza a El País (cito la procedència perquè últimament El país es dedica a perseguir totes les citacions del que té en cpyright):
"La escritura es un hecho natural. No es un deber. No es una profesión. No es, ni siquiera, un destino. Tengo cinco años sin escribir y no me ha pasado nada. Ocurre y luego, un día, deja de ocurrir. Hay notas por ahí. Pedazos de cosas, poemas. A veces los quemo. Los leo y los tiro. Pero cinco años sin eso. Es que es un ritmo como el de la vida. Exactamente como el de la vida. Es que es parte del cuerpo. Uno lo acepta y sigue respirando. No es para tanto escribir. Uno le sigue cambiando el agua al canario. Y se puede ser feliz sin eso, sin escribir. No hay que ponerle a la escritura nimbo alguno. ¡No, por dios! Es lo mismo nuestro de todos los días. Escribir es".
Escrivim per ser, potser per ser el que no podem, potser per dir el que no sabem dir. Potser per trobar qui ens escolti.
Salutacions,

franz

perquè tot és aquí: La nostre realitat, l nostre imaginari, les sons i l'alerta, el millor i pitjor de nosaltres...

... si aquest text et va sorgir tot sortint de veure Blade Runner (ho dic per la referència explícita) o si ja en tenies la llavor i la peli d'Scott només et va ajudar a construir l'arbre (o potser res de res del que dic).
El cert és que ens has deixat una bella reflexió sobre el sentit de l'existència, com a experiència finita. Sembla evident que la por a aquesta fi és la que ens motiva a deixar rastre mentre encara correm pel tram vital. Els que ens agrada escriure (no sé si ens mereixem el terme escriptors) volem que els nostres textos s'arrapin a l'existència, que perdurin un cop ja hàgim traspassat, com si a través d'ells encara forméssim part del món dels vius. Des del moment en què t'escric tot això suposo que ja ho has aconseguit una mica,
Al principi t'he comentat això de Blade Runner perquè després de veure la pel·lícula sempre m'he quedat reflexionant sobre quin sentit té tot plegat. Aquesta reflexió de vegades s'ha allargat varis dies, mentre les imatges i diàlegs m'anaven tornant a batzegades. Déu fer ben bé un any que no la torno a veure, aviat hi tornaré.

salut Enric,
i encantat d'haver-te conegut personalment.

manel

Ho dius tan bé, que qualsevol lector pot apropar-se al món de l'escriptor. Ara bé, els que estem immersos en aquest univers de les lletres sabem qui ni una sola de les teves reflexions no és gratuïta.

Escriure per sobreviure, un lema que qualsevol escriptor pot fer seu.

Una abraçada,

Joan