Cercador
Escena eidètica
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Escena eidètica.
No n’és cap pel·lícula, ni una fotografia. L’Idrees, arrenca corre, corre i corre, sense nord, cap al nord en direcció al turó terròs pelat i arrodonit, el mateix per on el pare, fa 3 anys, va desertar de l’exèrcit del govern per allistar-se a les files kurdes; amb el fusell kalàixnikov penjat a l’espatlla, em pas segur i amb l’ànima encongida va desaparèixer darrere el serrat. L’Idrees corre i corre amb les galtes amarades de llàgrimes, amb les dents serrades, els punys closos i dins la mà esquerra la pipa de la germaneta. Corre sense girar-se, amb el cor petrificat.
Quedava poc per arribar al taulell i recollir el pa pels de casa, quan un tro infernal va rompre el silenci de la gent que feia cua.
12 anys, alt, esprimatxat, de cabells atzabegencs i arrissats; decidit i poderós com el pare. De la mare té, els ulls verds-mel atrevits i dolços, de somriure fàcil i tendre. 12 anys corre cap a casa sense el pa. Gent al carrer, tothom en direcció a la seva llar. Tot esbotzat, pals elèctrics trinxats; s’aixeca del terra, un bolet gegant de pols omplint el blau cel. Corre fins a un munt de runes plenes de foc, és casa seva.
Jabra! Khaled! Narin! -Inspira fort.- Mare!! -Esventra l’aire amb els brams.
Cap veí l’ajuda a desenterrar els seus.
Maleïda guerra! –Crida palplantat, sol.
El cel blau esdevé gris pols, fins a ferro roent; el turo terrós pelat i arrodonit sorgeix entre les flames.
L’Idrees corre direcció nord amb l’escena eidètica, viscuda i perpètua, mentre aus d’ales extenses, de cap pelat i de gran envergadura, volent lentes i pausades, planejant en cercle tot dirigint-se cap al sud.
Són aus de mal averany.
Montse
No n’és cap pel·lícula, ni una fotografia. L’Idrees, arrenca corre, corre i corre, sense nord, cap al nord en direcció al turó terròs pelat i arrodonit, el mateix per on el pare, fa 3 anys, va desertar de l’exèrcit del govern per allistar-se a les files kurdes; amb el fusell kalàixnikov penjat a l’espatlla, em pas segur i amb l’ànima encongida va desaparèixer darrere el serrat. L’Idrees corre i corre amb les galtes amarades de llàgrimes, amb les dents serrades, els punys closos i dins la mà esquerra la pipa de la germaneta. Corre sense girar-se, amb el cor petrificat.
Quedava poc per arribar al taulell i recollir el pa pels de casa, quan un tro infernal va rompre el silenci de la gent que feia cua.
12 anys, alt, esprimatxat, de cabells atzabegencs i arrissats; decidit i poderós com el pare. De la mare té, els ulls verds-mel atrevits i dolços, de somriure fàcil i tendre. 12 anys corre cap a casa sense el pa. Gent al carrer, tothom en direcció a la seva llar. Tot esbotzat, pals elèctrics trinxats; s’aixeca del terra, un bolet gegant de pols omplint el blau cel. Corre fins a un munt de runes plenes de foc, és casa seva.
Jabra! Khaled! Narin! -Inspira fort.- Mare!! -Esventra l’aire amb els brams.
Cap veí l’ajuda a desenterrar els seus.
Maleïda guerra! –Crida palplantat, sol.
El cel blau esdevé gris pols, fins a ferro roent; el turo terrós pelat i arrodonit sorgeix entre les flames.
L’Idrees corre direcció nord amb l’escena eidètica, viscuda i perpètua, mentre aus d’ales extenses, de cap pelat i de gran envergadura, volent lentes i pausades, planejant en cercle tot dirigint-se cap al sud.
Són aus de mal averany.
Montse
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!