Escampall de flors

Un relat de: Atlantis

Em taparé la boca amb un mocador de Palestina
per no esclafar en crits la desmemoria
Tancaré els ulls amb el vast dolor de les parpelles
per no plorar de fum
I llançaré un pom de flors
per escampar de llavors la terra
i instaurar per sempre més
.........................................i arreu
.....................................................la primavera.

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2025

    Bona vesprada, Atlantis: Gràcies pel teu amable comentari al meu poema "Meravelles del present". Com diu Sr. Garcia, que són haikus, en realitat no són haikus. Són versos de diferents síl·labes, que no arriben a ser-ne "haikus".
    Gràcies de totes maneres.
    Cordialment.

  • Primavera[Ofensiu]
    Prou bé | 29-01-2025

    La primavera àrab... On és? I la nostra potser arribarà un dia que la gaudirem!
    Un poema punyent de tan reals com són les imatges que dibuixes.
    Amb total cordialitat

  • Primavera[Ofensiu]
    Prou bé | 29-01-2025

    La primavera àrab... On és? I la nostra potser arribarà un dia que la gaudirem!
    Un poema punyent de tan reals com són les imatges que dibuixes.
    Amb total cordialitat

  • Les flors van sofrint. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-01-2025 | Valoració: 10

    Les parpelles tenen una bona raó per la metàfora que està en l'expectativa. On el mocador ressalta el martiri de la primavera deu anar flotant. Una poesia afligida i penetrant.
    Gràcies pel teu amable comentari al meu poema "aprendré".
    Cordialment.

  • Renèixer[Ofensiu]
    llpages | 22-01-2025 | Valoració: 10

    La primavera com a metàfora del renaixement d'una regió devastada per la guerra. Paraules, poques, però quina força que transmeten! Que aquesta primavera pugui florir per sempre més!

  • Genial[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-01-2025

    Un poema bell de cap a peus, malgrat el seu dolor, rebel·lia i indignació, la solidaritat es fa palpable.

    Molt bo, Atlantis,

    Rosa.

  • Renovació i pau[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-01-2025

    Una profunda tensió entre dolor i esperança. Una poesia curta, però contundent. El mocador posa lloc i temps a les referències que fas. Imatges poderoses, especialment la del pom de flors com a llavors d'una nova primavera. Un ritme subtil i solemne que es fa sincopat al final. La primavera amb què s'acaba és un símbol de renovació i pau. Un desig que tothom podria compartir.

    Moltes gràcies pel teu comentari, sempre benvingut.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

175 Relats

1509 Comentaris

117267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com