Cercador
Enyor.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Tenia divuit anys i no era la primera vegada que anava a la festa major d'aquell poble de la comarca; a veure l'ambient, però bàsicament a ballar. A més, hi vivia un company de la feina, amb qui m'havia fet força amic, i estava convidat a sopar a casa seva, per poder anar de seguida a l'envelat. Es destapava xampany —llavors no en dèiem cava— i no hi podia faltar el pollastre rostit amb panses, prunes i pinyons. Abans que els pollastres a l'ast de les botigues de menjar preparat en democratitzessin l'abast, el pollastre era una menja exquisida, exclusiva de festes assenyalades.
A ella me la vaig trobar a l'envelat, asseguda amb altres noies, algunes potser més boniques però cap amb aquella serenor al rostre. Vaig anar-hi de dret, a treure-la. Diria que em va veure venir, que es va aixecar i va sortir al meu encontre. Tot ballant, no haguérem d'esprémer-nos el cervell per trencar el silenci: les paraules fluïen com si ens coneguéssim de tota la vida; potser "naturalitat" hauria estat la millor manera de descriure'n la interacció. La proximitat dels nostres cossos, quan tocaven música lenta, no era calculada sinó espontània.
Quan acabava una peça, ni ella intentava anar-se'n ni jo havia de pregar-li que em concedís un altre ball. Ens quedàvem on érem i seguíem parlant distesament fins que l'orquestra tornava a sonar. I arribà el moment tan esperat per tothom: anunciaren el ball del fanalet i jo vaig anar a la llotja de la comissió de festes a comprar-ne un, mentre ella m'esperava a la pista. Amb els fanalets encesos, s'apagaren els llums i, al compàs 3/4, les parelles arrencàrem a ballar. Voleu creure que el fanalet que sostenia ella fou l'últim a extingir-se?
Mentre les altres parelles aplaudien, s'encengueren els llums i aparegué un dels organitzadors per entregar-nos el premi: dues entrades per a la sessió de l'endemà, diumenge, ball de rams inclòs. Així va ser, però, tot i esforçar-nos a mantenir la desimboltura del dissabte, un mal pressentiment planava damunt nostre. Quan l'orquestra plegà i la gent començà a desfilar, no ens acomiadàrem sinó que vam quedar a trobar-nos al casino, al cap d'una hora.
No va comparèixer. Com pot ser que no li hagués preguntat d'on era ni com es deia? Com pot ser que ella tampoc m'ho hagués demanat?
He estat espòs, pare i avi. Aquella noia no l'he vista mai més, però no he aconseguit oblidar-la.
Cada vegada que ho rememoro tinc la sensació que ha passat una eternitat, i aquesta sensació acaba en una buidor que m'encongeix l'ànima. Quan em passa això, disposo d'un estratagema que em retorna a la realitat, a la nostra petitesa d'humans: la galàxia d'Andròmeda —la més propera a la nostra Via Làctia i l'única visible a ull nu— és a 2,5 milions d'anys llum. Això significa que la visió d'aquesta galàxia és anterior als records de juventut; a la història, al neolític i al paleolític; a l'Homo sapiens, al neandertal i a l'antecessor...
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXI (tema: BALL DE RAMS) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word, dues d'elles "fanalet" i "pollastre".
A ella me la vaig trobar a l'envelat, asseguda amb altres noies, algunes potser més boniques però cap amb aquella serenor al rostre. Vaig anar-hi de dret, a treure-la. Diria que em va veure venir, que es va aixecar i va sortir al meu encontre. Tot ballant, no haguérem d'esprémer-nos el cervell per trencar el silenci: les paraules fluïen com si ens coneguéssim de tota la vida; potser "naturalitat" hauria estat la millor manera de descriure'n la interacció. La proximitat dels nostres cossos, quan tocaven música lenta, no era calculada sinó espontània.
Quan acabava una peça, ni ella intentava anar-se'n ni jo havia de pregar-li que em concedís un altre ball. Ens quedàvem on érem i seguíem parlant distesament fins que l'orquestra tornava a sonar. I arribà el moment tan esperat per tothom: anunciaren el ball del fanalet i jo vaig anar a la llotja de la comissió de festes a comprar-ne un, mentre ella m'esperava a la pista. Amb els fanalets encesos, s'apagaren els llums i, al compàs 3/4, les parelles arrencàrem a ballar. Voleu creure que el fanalet que sostenia ella fou l'últim a extingir-se?
Mentre les altres parelles aplaudien, s'encengueren els llums i aparegué un dels organitzadors per entregar-nos el premi: dues entrades per a la sessió de l'endemà, diumenge, ball de rams inclòs. Així va ser, però, tot i esforçar-nos a mantenir la desimboltura del dissabte, un mal pressentiment planava damunt nostre. Quan l'orquestra plegà i la gent començà a desfilar, no ens acomiadàrem sinó que vam quedar a trobar-nos al casino, al cap d'una hora.
No va comparèixer. Com pot ser que no li hagués preguntat d'on era ni com es deia? Com pot ser que ella tampoc m'ho hagués demanat?
He estat espòs, pare i avi. Aquella noia no l'he vista mai més, però no he aconseguit oblidar-la.
Cada vegada que ho rememoro tinc la sensació que ha passat una eternitat, i aquesta sensació acaba en una buidor que m'encongeix l'ànima. Quan em passa això, disposo d'un estratagema que em retorna a la realitat, a la nostra petitesa d'humans: la galàxia d'Andròmeda —la més propera a la nostra Via Làctia i l'única visible a ull nu— és a 2,5 milions d'anys llum. Això significa que la visió d'aquesta galàxia és anterior als records de juventut; a la història, al neolític i al paleolític; a l'Homo sapiens, al neandertal i a l'antecessor...
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXI (tema: BALL DE RAMS) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word, dues d'elles "fanalet" i "pollastre".
Comentaris
-
Genial[Ofensiu]Ginebreda | 12-09-2025
Torno a repetir que m'ha semblat un relat genial, digne guanyador del Repte Clàssic.
-
Desencís[Ofensiu]Maculan | 12-09-2025 | Valoració: 10
Descrius molt bé el trauma d'un principi d'enamorament sense resoldre. Un bon relat, just guanyador del repte.
-
Buidor[Ofensiu]Prou bé | 12-09-2025
Buidor en l'enyor del què hauria pogut ser i no...
Un magnífic relat, romàntic però gens "ensucrat".
El fet de descriure dos balls en dos dies diferents aporta originalitat.
Molt ben posat l'àpat de la festa major, l'envelat i l'atmòsfera d'aquells temps.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]