ENTREVISTA DE FEINA

En Lluc s’aixeca baldat; ha passat una nit moguda. Amb els altres companys conspiradors, el “Penquis” i la “Fàtua”, han fet de les seves. Han entrat en algunes pàgines web d’organismes públics i d’associacions privades. Com cada nit de dijous gaudeixen d’allò més cercant vulnerabilitats dels sistemes informàtics i també fotografies, escrits i piulades que deixin en evidència la hipocresia dels seus directius.
Un cop ha esmorzat, es mira al mirall abans que es produeixi la metamorfosi de Kafka. Hi veu un noi jove amb els cabells de color vermellós, arracada a l’orella, tatuatge als braços i barba de cinc dies.
Es dutxa a consciència i es vesteix. Torna cap al mirall, i aquest li retorna una imatge ben diferent. Cabell fosc ben clenxinat, orelles netes, ulleres de muntura metàl·lica, camisa emmidonada, corbata ni ampla ni estreta, i vestit seriós.
Abans de les onze pren seient en la sala d’espera. L’entrevista és a l’hora en punt i, a poc estant, la secretària el convida a entrar al despatx del cap de personal.
Un cop dins, veu a l’altra banda de la taula un home d’uns quaranta anys, abillat com ell amb un vestit elegant i, tanmateix, amb un cert estil esportiu. L’encaixada és forta per part de tots dos.
El lloc de treball consisteix a desenvolupar l’anàlisi i la programació de les aplicacions informàtiques que han fet d’aquesta empresa un referent i líder mundial.
El cap de personal repassa el currículum i el contrasta amb el contingut que el Lluc ha penjat en la xarxa social per a professionals.
L’acord laboral i econòmic arriba amb tota naturalitat. Estan d’acord amb tot, fins i tot en la necessitat de mantenir una imatge seriosa en les connexions en línia des de casa, amb els companys de feina i amb els clients.
El Lluc desitja arribar a casa per a tornar a ser ell mateix.
El cap de personal està satisfet, tot ha anat com una seda. Té moltes ganes que torni a ser dijous i retrobar-se amb el “Roig”, el company d’aventures a la xarxa, que no l’ha reconegut.