Entre la ploma i el reflex

ENTRE LA PLOMA i EL REFLEX

En Narcís anava al cobert a endreçar mobles vells, i es va entretenir perseguint a la Clotilde, que a la vegada perseguia un cuc d'un pam de llarg.
Aquell noi estava enamorat d'aquella gallina!! A vegades semblava que només tenia ulls per a ella, i la seva xicota s'enfurismava i engelosia.
La qüestió és que dins el corral, recolzat contra el tronc d'un arbre, a l'abast de l'aviram i fora de la visió de les persones que passaven pel davant del tancat, es va quedar palplantat un bonic mirall d'estil rococó.
La Clotilde voltava pel seu davant sense fer-li cas, mirant a terra i picotejant les granes que trobava. De sobte una mosca li sobrevolà el bec, i alçant la cresta per enxampar-la va veure una altra gallina que l’observava atentament. D’on havia sortit aquella bèstia que no havia vist mai? Allà totes es coneixien!!
Al darrere d’aquella visitant, es veien altres gallines conegudes, i algunes d’elles dedicades en aquell moment a covar ous.
Durant la nit no podia dormir pensant com havia arribat aquella nova companya sense que l’haguessin vist. I si era un pollet que havia crescut molt de pressa? No podia ser, feia poc que havien sortit de l’ou... I l’ou, d’on havia sortit? Bé l’havia post una gallina!!
Donant-li voltes al tema, es va fer de dia. En Narcís va entrar al corral, apartant-la de les seves reflexions.
La Clotilde mirava com feinejava. Ell xiulava alegrement i li deia coses, i a ella les parpelles li pesaven. Estava a punt de tancar els ulls quan va veure la gallina forastera abandonant el tancat. Marxava asseguda sota la mà d'en Narcís, enganxada en aquell estrany objecte que havia aparegut sota l'arbre.
Se sentí còmode amb la partida de l'estranya, i li va entrar gana. Tot picant blat de moro, s'oblidà totalment del conflicte que no l'havia deixat dormir. Ja era un altre dia.


Pseudònim
Narcisa Raurell