Entre alliums i tarongina.

Un relat de: Mena Guiga
Meitat febrer i primaverejava. Temperatura i flors. És clar que només les grogues: les d'una mena de gessamí de no olor, de doble pètal, que, procedents d'un arbust treballat amb el brancatge com si fos un paraigua, tiges en salts d'aigua, regalaven un groc que incorporava blanc, un groc fred. I les d'una suculenta esponerosa dins un test de terrissa rodó que ocupava mitja taula del jardí, sovintejades per un borinot, flors estrella, ben juntes, menudes, com peludes, com un xic només cosinetes de la mimosa -a la plaça, després del carrer, n'hi havia dues- amb un groc d'escalfor.

El terra, tot còdols duts de la platja tantes vegades, esquitxat d'aquells grocs quan queien o pel vent, fossin les flors ja passades o no. Les mirava, ella, amb aquells ulls verdosencs. Estirava una pota i, com si li fes vergonya, feia un intent d'empenta per fer-les moure, tal volta per jugar-hi.

La Carmeta, tricolor peluda, de generosa amplada, gata alfa, adorable i no pas per ser la de casa, observant aquell color entre tiges d'alliums que encara no havien prosperat a mostrar flor. Alls silvestres que regalarien unes esferes de floretes blanc lilós, ben juntes, vergonyoses. Minsa flaire afeblida d'all. I sí intensa la de la melissa, en alça. Sentor d'aigua del Carme, n'emanava, i la gata tenia el mateix nom. Aquella aromàtica de fulles d'un verd menta però amb més llum d'escalf, i com brodades, i els alliums emmarcaven la felina.


La Carmeta sobre còdols amb flors grogues i entre alliums com palmeretes i tarongina (melissa, massa oficial!) i davant seu, un somriure: el meu.

Un dels móns que engloba el seu món, el meu món, el meu món amb ella i el seu món amb mi.

Comentaris

  • M'encanta el títol[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-02-2022

    Descripció preciosa i precisa del vostre mon, gairebé onírica. En llegir el relat, fa la sensació de que no us cal res més, ni nous espais, ni anar més lluny. Tot l'univers és en aquest pati vostre. Gràcies per la mirada de la Carmeta, el teu somriure, i el meu en llegir-te.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

878 Relats

946 Comentaris

391071 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com