Enganys IV o "Felicitat?"

Sarah té tot el que hom podria desitjar: bellesa, joventut i fama. Disposa del catxet més alt del Regne Unit, viu en una mansió al barri de Chelsea i té l'honor d'ostentar un Record Guiness per ser la cantant més rica de món de menys de vint-i-cinc anys.
Té tots els luxes i amants que vol, és venerada tant per homes com per dones, portada de les millors revistes i en cadascun dels seus concerts, és aclamada amb entusiasme pels seus milers de seguidors. Però no obstant, Sarah no n'està satisfeta.

Cada dia, quan se'n va a dormir, es pregunta si tot això té algun sentit, si realment ha valgut la pena sacrificar tants anys de la seva vida i joventut per aconseguir aquest somni, que mica en mica es va esvaint. Intenta donar resposta a un munt de perquès, però tan sols troba silencis i dubtes, sense cap coherència per enlloc.

Està cansada de ser sempre perfecta, de ser idolatrada i comparada amb una deessa, d'haver de fer bona cara sempre que algú la reconegui pel carrer i que la seva vida privada sigui coneguda per tothom i plasmada a la premsa rosa. Vol trencar amb tot i escapar, però no sap ben bé com.

Aquesta nit, té una actuació en una prestigiosa sala de concerts de Londres. Un cop vestida, maquillada i fets els escalfaments de veu pertinents, surt a escena enmig de la histèria col·lectiva del públic. Les primeres notes del seu nou hit comencen a sonar, fent posar dempeus a la multitud. Més d'una hora i mitja de música intermitent, quan l'interval arriba. Es canvia de vestuari, i torna a sortir per interpretar la vessant més acústica del seu extens repertori. Enmig de crits, histèria i aplaudiments, s'acomiada.

Dos dies després, el país desperta amb la desgràcia: "Trobat el cos sense vida de la jove cantant Sarah Smith, víctima d'una sobredosi, a la seva mansió de Londres". Potser la opció més covarda i típica, però, tanmateix, potser ara si que és feliç...