Enganys I o "El millor dels pecats"

El so del mòbil em sobresalta, i em desperta d'aquesta tant preuada migdiada. Un altre missatge, i ja en van deu amb el que portem de setmana! Va, li contesto, que total, tampoc tornaré a adormir-me... i, de pas, li proposo de quedar.

Jo no sé perquè haig de tenir tan mala sort amb els homes... sempre m'haig d'anar a fixar en aquells que estan casats o que menys em convenen. I, aquest cop si que l'he feta grossa: m'he embolicat amb el xicot de la meva millor amiga! Tot i que, honestament, he de confessar que a mi sempre m'ha fet gràcia... és guapet i molt simpàtic, que contrasta totalment amb l'estirada d'ella. I, tal i com deia el meu pare, "els trens tan sols passen una vegada, i, si no saps pujar-hi a temps, pot ser que els perdis per sempre". Així, que quan se'm va presentar l'oportunitat en safata, vaig decidir d'aprofitar-la.

*

Divendres, a les vuit del vespre, dutxada, ben abillada i amb la meva millor roba interior enganxada a la pell, agafo el bolso i les claus del cotxe. Tancant la porta a les meves esquenes, crido l'ascensor, que em porta al pàrquing.
Ja de camí, el CD va cantant allò de: "El mejor de los pecados... el haberte conocido." Quanta raó que tenen les cançons, a voltes! Ironies de la vida.

En mitja hora, sóc al bar on hem quedat, òbviament allunyat del poble, i a peu de carretera. Ell ja fa estona que m'espera, potser mitja hora. S'enfada, m'excuso, tot i que, en el fons, sap tant bé com jo que ho faig expressament. Això no se li fa a una dona, i menys a la meva amiga. Però quan el beso, sembla que reinici la màquina i s'oblidi de tot.

Un sopar lleuger, una conversa no gaire interessant, totalment transcendental, "de besugos", que en diuen en alguna contrada propera. Avui paga ell, deu haver-se reconciliat amb la seva nòvia, segur. No demanem postres, ja les farem després...

A dins del seu cotxe, tot sembla no existir, quedar endarrere. Uns quants quilòmetres en silenci, fins que s'atura en un marge de la carretera, que condueix cap a un camí de terra. Ens endinsem una mica, fins a trobar un raconet amagat, i, para. Aquí mai hi passa ningú; i, si es dóna la casualitat de que si, doncs mira, s'alegrarà la vista una estona!
S'acosta, m'acarona, i ens besem. Primer tímidament, però ens anem animant, fins a fer l'amor apassionadament. En acabar, ens vestim ràpidament, i m'acompanya cap on tinc el meu cotxe. Allà, ens tornem a dir adéu amb un insípid petó i quedem que ja ens trucarem.

I així, dos o tres cops al mes. No sóc plenament feliç, i el tampoc, però sé que és tant covard que mai deixarà a la meva amiga. Jo tampoc sé si realment sortiria massa bé, això de tenir una història seria amb ell, la veritat. Així que millor com estem, mantenint l'engany fins que la situació aguanti.