En Vas

En Vas se sent feliç. Ha estat molt de temps rodolant pels carrers, sense saber on passaria la nit. Fent veure que tenia un lloc on estar-se per no semblar una ànima en pena i mantenir la dignitat. Però el cert és que s’ha deixat portar pel vent que bufava acceptant llocs provisionals on dormir. Un magatzem, un camió, una furgoneta, una prestatgeria i un petit rebost. Més endavant, sentint-se buit per dins, va acabar en un cabàs i quan n’abocaren el contingut dins un contenidor, la seva situació personal va anar a la deriva. La seva trajectòria va esdevenir erràtica. Quan el remenaven, amb ells dins, es marejava i vomitava. La seva salut se’n va ressentir sobretot quan un camió municipal el va capgirar i sacsejar de tal manera que va sofrir traumatismes en veure’s soterrat pel pes de companys caient-li a sobre. No vas ser fins que buidaren el contenidor que va tornar a respirar tranquil•lament. Però francament, fins que no ha tingut la certesa que viurà a un espai airejat que no ha respirat tranquil. Ara sap que, malgrat les incerteses de la nostra època i la buidor interior que tots hem de gestionar, d’allà no el mouran durant una bona temporada. És un bon abocador.