En Tomeu.

Un relat de: Joan Colom
En Tomeu era russonià, aplicava el principi in dubio pro reo i creia que tothom era mereixedor d'una segona oportunitat, tot i que, concedida aquesta gràcia, era implacable amb la reincidència. El diagnòstic dels qui l'envoltaven, però, era ben diferent: un ingenu justicier, però ingenu al cap i a la fi.

En Tomeu no concebia la perversitat: si algú practicava sistemàticament el mal era per error o manca d'informació. Des del vàndal que destrossa mobiliari urbà a l'incendiari forestal, creia que aquestes actituds tenien l'origen en traumes infantils, però si la psicoanàlisi no resultava recorria a la llei del talió. Amb dos exemples us en fareu càrrec, d'aquesta personalitat singular:

En Tomeu no tolerava l'incivisme dels grafiters compulsius que estampaven gargots per les parets de la ciutat, però no s'estava d'opinar en públic que, en el fons, aquests brètols no eren sinó infeliços sense cultura que no tenien altra forma de realitzar-se que marcar territori pintant, com ho fan els gossos pixant. Així que, considerant que la primera trinxera l'havia d'excavar a la seva finca, hi clavà a la façana un d'aquells rètols que posaven "Prohibit embrutar i fixar anuncis – R.E.A." (Responsable l'Empresa Anunciadora), convençut que això aturaria els infractors habituals.

En Tomeu no sospitava que, lluny de dissuadir-los, els atrauria com la mel a les mosques. De dia en dia, el nombre d'anuncis i de grafits anava augmentant, així que decidí muntar guàrdia al carrer, de matinada, a l'hora que li havien dit que actuava aquella gent. Al tercer dia, el sacrifici es veié recompensat quan aparegueren dos galifardeus carregats d'esprais.

Entomeu això! Cridà en Tomeu, alhora que sortia de l'amagatall i els llançava un pot gran de pintura vermella. Els grafiters fugiren cames ajudeu-me, regalimant pintura, però la paret també quedà exhibint una grossa taca vermella.

En Tomeu fou l'últim a descobrir que la dona l'enganyava. Li oferí el divorci, si desitjava mantenir la relació amb l'amant, però la dona vessà llàgrimes abundants, perjurant que allò només havia estat una aventura, que volia seguir amb ell...

En Tomeu s'ho cregué, i tres anys més tard s'assabentà que ella no sols havia mantigut aquella relació extraconjugal sinó que n'havia tingut dues més. Aleshores, inspirant-se en una novel·la d'Agatha Christie, consumà una jugada mestra: es disparà un tret al clatell, amb un revòlver on la seva dona havia deixat les empremptes digitals, i amb tot d'indicis circumstancials que la incriminaven.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCX (tema: INGÈNUA, FILLA DE RÈTIL DE LA BRETONNE) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Agatha[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-09-2025

    En Tomeu: un individu tan ridícul que fins i tot els grafiters semblen genis al seu costat. El relat és una barreja d’ingenuitat absurda, venjança teatral i situacions tan forçades que fins a Agatha Christie hauria renunciat a escriure-ho. Llegir-ho és com veure un drama barat en bucle: desesperant i risiblement patètic

  • Ingenuïtat?[Ofensiu]
    Prou bé | 02-09-2025

    La ingenuïtat, que no estar a la lluna, és una característica que pot ser positiva. En el teu relat crec que en Tomeu més aviat està a la lluna.
    Bon relat.
    Amb total cordialitat

  • Bona descripció[Ofensiu]
    Maculan | 01-09-2025 | Valoració: 10

    Una bona descripció del caràcter d'en Tomeu. És ingenu fins a un límit, en el qual explota.