En Roger, un home virtuós

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
A vegades el destí que n’és, d’injust i cruel, comentaven alguns familiars i amics en la missa del seu funeral. En Roger, el difunt, en vida havia estat una persona molt entranyable, de bon cor i caràcter afable. A en Roger tot el poble l’estimava pels seus valors com a persona, i era molt conegut a la comarca per les seves bones obres i accions virtuoses envers els altres. Feia pocs mesos que s’havia jubilat i tenia molts somnis i projectes per realitzar, però una greu malaltia es va interposar en el seu camí i en poc temps li prengué la vida. Els seus pares, ja d’avançada edat, només ploraven, estaven desconsolats. Ell era el seu únic fill, el més volgut i estimat. La seva esposa, molt afectada, no parava d’explicar i repetir la duresa d’aquella punyent malaltia, i que la seva fe, esperança i fortalesa, tres lloables virtuts de l’ésser humà, l’ajudaren a superar moments adversos, de dolor i desesperació, i l’acompanyaren fins a l’hora final del seu camí entre nosaltres.
En acabar la cerimònia religiosa, el mossèn del poble li va dedicar unes paraules, amb les quals, en nom de tots, d’ell es va acomiadar. Seguidament, enmig d’un silenci sepulcral, amb tot el meu sentiment i pena vaig llegir els versos d’aquesta emotiva poesia que ell, en Roger, havia escrit per quan arribés el dia:

“En vostres mans em poso, senyor meu,
en vostres mans estic i confio.
He deixat la foscor de la nit per gaudir d’una nova vida
on ens trobarem tots a l’alba d’un altre dia”.


Tot seguit i ja per acabar el ritual funerari, un bonic ram de flors vam oferir a l’altar del Crist de l’Esperança, al qual venerava, i com a bons cristians i amics, plegats vam resar una pregària per la seva ànima.


Pseudònim: Mar

Comentaris

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!