Cercador
En Job, somriu
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
En Job, somriu
En Job s’acosta a Addis Ababa (Etiòpia). L’olor d’espècies, el fum dels vehicles, la flaire dels ciris que arreu onegen, el tuf de brutícia, les essències dels arbres... Tot es barreja, tot s’ajunta; una unió que caldeja l’aire d’una ciutat on la pobresa es deixa veure, on la misèria passeja altiva, on la necessitat obliga, on les penúries s’empaiten, on la benaurança s’enalteix en les pregàries, on la fortuna es descuida de fer-se present, on la riquesa és una joia de molt pocs, on... Ell, està avesat a aquestes olors, a aquestes olors i a aquesta vida. Ara, està cansat pel llarg camí, però somriu. Ja ha arribat a la seva escola! Li ha calgut fer una passejada de més de dues hores, caminar amb unes xancletes deu canes grans i, tot, sense haver-se posat un trist mos a la panxa. Només té deu anys i viu en una barraca d’un llogaret lluny de la ciutat. Cada dia té la mateixa rutina, llevar-se tant bon punt despunta el dia i fer camí a l’escola.
S’escolta el dringar de la campaneta, és hora d’entrar a classe. Entra diligent. El professor dona la benvinguda als alumnes i comença a explicar la lliçó. En aquestes, que fa una pregunta. Qui la sap? En Job, somriu, la sap. Alça la mà enlaire, emocionat. Somriu perquè té desig d’aprendre i perquè gosa somiar en un futur millor. Sí, en Job, somriu!
En Job s’acosta a Addis Ababa (Etiòpia). L’olor d’espècies, el fum dels vehicles, la flaire dels ciris que arreu onegen, el tuf de brutícia, les essències dels arbres... Tot es barreja, tot s’ajunta; una unió que caldeja l’aire d’una ciutat on la pobresa es deixa veure, on la misèria passeja altiva, on la necessitat obliga, on les penúries s’empaiten, on la benaurança s’enalteix en les pregàries, on la fortuna es descuida de fer-se present, on la riquesa és una joia de molt pocs, on... Ell, està avesat a aquestes olors, a aquestes olors i a aquesta vida. Ara, està cansat pel llarg camí, però somriu. Ja ha arribat a la seva escola! Li ha calgut fer una passejada de més de dues hores, caminar amb unes xancletes deu canes grans i, tot, sense haver-se posat un trist mos a la panxa. Només té deu anys i viu en una barraca d’un llogaret lluny de la ciutat. Cada dia té la mateixa rutina, llevar-se tant bon punt despunta el dia i fer camí a l’escola.
S’escolta el dringar de la campaneta, és hora d’entrar a classe. Entra diligent. El professor dona la benvinguda als alumnes i comença a explicar la lliçó. En aquestes, que fa una pregunta. Qui la sap? En Job, somriu, la sap. Alça la mà enlaire, emocionat. Somriu perquè té desig d’aprendre i perquè gosa somiar en un futur millor. Sí, en Job, somriu!
Comentaris
-
Autor/pseudònim[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 13-02-2022
L'autora d'aquest relat el signa: Montse Gil Casals
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 13-02-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!