Molly (Llarim/En els ulls de Janus, 9)

Un relat de: deòmises

No escoltis en va la veu de la tendresa:
Et parla perquè el teu cos l'empara
Amb el camí obert per la Lluna llunyana dins teu.
El cristall que t'envolta les parpelles no es trencarà mai,
Anhelat pels àngels nascuts en el teu pit en flor,
Perquè el porten en els cants les sirenes.

(Pels teus ulls tinc el cor malalt?
Pel desig de voler viure en la teva eternitat
M'han condemnat a suportar una carn mortal?)


Has encisat el futur de l'arc de Sant Martí
Amb la lenta quietud de les teves passes pures
Perquè busques el repòs del dia en l'ocàs.
En l'esperit de la llàgrima cristal·lina,
La mudesa de la pluja que cau per tu
I la fragilitat del meu cor per la derrota.

Perseguida per la meva ànima i les meves mans meselles,
No escoltis vanament la veu de la llum
Perquè la duus en els teus noms, les llunyanes paraules de les estrelles.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978