Cercador
QE2 (Llarim/En els ulls de Janus, 7)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Pluja d'estels per als somnis de l'ànima errant
Enmig d'una mar d'esculls i de sirenes
On el silenci torna a néixer portant claror de paraula.
(Potser la queixa de l'aram aconsegueix
Ressonar en la vastitud de l'atzur infinit
I desperta el llim que s'alarma per res.
Potser la darrera llum del dia té
L'esperança que tots anhelen entre ulls closos
I que ningú no gosa reclamar al temps.)
Pluja d'estrelles cau en les parpelles de l'esperit
Que construeixen murs de blanca alba per al demà
Entre malsons de nits eternes i cruels.
(Lluny del món que ens habita, la vida nua i en corrua )
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307450 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978