Cercador
Woderful Land (Llarim/En els ulls de Janus, 5)
Un relat de: deòmises(La pedra dels somnis és inabastable com les promeses de Déu )
El lament de la corda vaga en la terra
De la veritat, engendrada en el mirall,
I esdevé reflex dels dies,
Camí de la Mar.
(El vent de l'oblit descansa en els meus braços )
Arribo a l'àmbit de l'Infinit inacabable
Amb el cansament de la lluita,
Del continu combat
Contra la marea.
(L'últim sospir serà el començament de la vida )
Forjada en les tremolors de la fusta,
L'esperança haurà de perdurar
Fins que vingui la fi
Del llarg viatge.
(Entre llegendes ancestrals amago els records crèduls )
Nedo contra la ferocitat dels esculls
Guiat cegament pels cants
De les sirenes perdudes
En la meva ànima.
(L'eclipsi no esborra la bellesa de l'Alba )
La fam de la imatge multiplicada
Em corromp la sang de les venes
I desitgen la darrera
Llum del dia.
(Esdevinc noctàmbul en la vetlla del meu insomni )
L'enyorança de la Mar s'escola
Gota a gota dins meu
I em converteix en sal
L'existència meva.
(En el mirall dels dies, els trencats somnis de la vida )
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978