Arrival (Llarim/En els ulls de Janus, 4)

Un relat de: deòmises

Com si el començament del dia anunciés
El final del llarg viatge i el retorn de la primavera…

Enmig de la multitud, pensaments de soledat
Desfan el silenci de cristall del mirall
Que dobla la vida i el dolor,
Com si en el seu reflex el turment i la joia convivissin.

Arriba el metall que desafia la sal
Al port del lli de la pausa tan desitjada
Per a que l'argila assaboreixi la rebuda
I el descans d'haver suportat el pelegrinatge,
Com si en la claror de les mans trobessin l'esperança que els manca.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1008 Comentaris

306852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978