Cercador
En despertar
Un relat de: deòmisesUn bocí de mar,
Directe al teu cel,
Per a inundar-me de tu
Fins al moll dels ossos.
Matins de l'atzar
Quan et busco, perdut,
Entre llambordes cruels,
Que, amb els passos, destrosso.
Contra el fruit del fel,
Una mar de llum,
La mar de l'esperança.
I, dins l'esguard,
El plor desfet en bruels
Per la vida retrobada.
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312428 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978