Cercador
En alemany o en anglès? [text no creat amb IA]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
L'estrena de la pel·lícula "Nuremberg" (James Vanderbilt, 2025) ha estat la gota que ha fet vessar el got. Trobo que ja és hora de treure'm del pap una constatació que no és greu ni m'afecta personalment, però que, com repetia Joan Tardà, algú havia de dir: la cura que tenen, locutors i presentadors, de pronunciar bé paraules angleses i franceses però passar-se les alemanyes pel forro dels collons.
Per exemple, el títol del film esmentat: els anglòfons poden pronunciar-lo correctament en alemany (Nürnberg, amb la ü sonant com la u a l'expressió francesa déjà vu), o anglificat (amb la ü sonant com la u a Duke Ellington, és a dir, Niúremberg, escrivint-ho en català); nosaltres també podem pronunciar-lo correctament en alemany o catalanitzat amb la nostra u, però no anglificat, que és el que fan els esmentats locutors i presentadors o, molt més greu encara, els dobladors de "Nuremberg", en les versions doblades a català i castellà. Una altra paraula comunament víctima d'aquesta pràctica viciada és Führer, que, com veurem, té una segona particularitat fonètica.
Una altra pel·lícula que està en cartellera, almenys aquí en València, que és des d'on escric: "La invasió dels bàrbars" (Vicent Monsonís, 2025), en versió original valenciana (és a dir, en el català que es parla al País Valencià), amb subtítols en castellà. A la primera escena, a València, acabada la Guerra Civil, els guanyadors fan un homenatge de comiat als alemanys de la Legió Còndor, que no apareixen amb uniformes de la Luftwaffe, que és el que correspondria (ni tampoc amb els de la Kriegsmarine ni de la Heer, les altres dues armes de la Wehrmacht), sinó amb el de les Waffen-SS. Podem ser indulgents amb la llicència, perquè el film s'ha rodat amb un pressupost baixíssim i potser aquesta indumentària era l'única que van trobar a l'attrezzo d'alguna altra producció, a cost zero. Però el que ja no admet cap disculpa és que el militar espanyol que llegeix el discurs parli de Wehrmacht pronunciant Uérmac, com un anglòfon que no sabés fer-ho correctament en alemany (Vérmajt). Deixem la terminació per centrar-nos en la primera síl·laba: és que encara no saben els actors que, en alemany, la W es pronuncia V (Wagner o Walküre) i la V es pronuncia F (von der Leyen o Beethoven)?
Ja que hem esmentat la pel·lícula "Nuremberg", direm que el personatge protagonista és Hermann Goering (o Göring), segona autoritat del Tercer Reich, després d'Adolf Hitler. I ja hi tornem a ser: en comptes de pronunciar correctament el primer so vocàlic, assimilable al segon de la paraula francesa grandeur, l'assimilen a la nostra e tancada; tot i que alguna vegada el sentim pronunciar com una o tancada. I és que, en un context més ampli, més enllá de la peli, està comprovat que, si un locutor llegeix la forma Goering, tendeix a pronunciar Guéring, però si llegeix la forma alternativa Göring, tendeix a pronunciar Góring. I, seguint amb cognoms nazis, passa el mateix amb el del cap de les SA, Ernst Roehm (o Röhm), assassinat en 1934 a instàncies de Hitler, Goering i Himmler, cap de les SS. En canvi, el nom del ministre de propaganda, Joseph Goebbels, mai no l'he vist escrit en la forma Göbbels.
Encara podríem parlar de Heidelberg o de Edelweiss, que cal pronunciar Haidelberg i Edelvais però gairebé ningú no fa; de Dürer o Hitler, que cal pronunciar Dura i Hitla, amb la nostra vocal neutra de terminació; de Diesel o Dietrich, que cal pronunciar Dísel i Dítrij, i d'aquest últim nom, que, com Bach o Wehrmacht, cal pronunciar Baj i Vérmajt.
Curiosament, hi ha sons que han tingut mes sort i s'acostumen a usar correctament, com Freud o fräulein, pronunciats Froid o froilain, o com Haendel (també en la forma Händel) o schaeferhund (també en la forma schäferhund), pronunciats Hèndel o schèferhund, amb e oberta.
Per exemple, el títol del film esmentat: els anglòfons poden pronunciar-lo correctament en alemany (Nürnberg, amb la ü sonant com la u a l'expressió francesa déjà vu), o anglificat (amb la ü sonant com la u a Duke Ellington, és a dir, Niúremberg, escrivint-ho en català); nosaltres també podem pronunciar-lo correctament en alemany o catalanitzat amb la nostra u, però no anglificat, que és el que fan els esmentats locutors i presentadors o, molt més greu encara, els dobladors de "Nuremberg", en les versions doblades a català i castellà. Una altra paraula comunament víctima d'aquesta pràctica viciada és Führer, que, com veurem, té una segona particularitat fonètica.
Una altra pel·lícula que està en cartellera, almenys aquí en València, que és des d'on escric: "La invasió dels bàrbars" (Vicent Monsonís, 2025), en versió original valenciana (és a dir, en el català que es parla al País Valencià), amb subtítols en castellà. A la primera escena, a València, acabada la Guerra Civil, els guanyadors fan un homenatge de comiat als alemanys de la Legió Còndor, que no apareixen amb uniformes de la Luftwaffe, que és el que correspondria (ni tampoc amb els de la Kriegsmarine ni de la Heer, les altres dues armes de la Wehrmacht), sinó amb el de les Waffen-SS. Podem ser indulgents amb la llicència, perquè el film s'ha rodat amb un pressupost baixíssim i potser aquesta indumentària era l'única que van trobar a l'attrezzo d'alguna altra producció, a cost zero. Però el que ja no admet cap disculpa és que el militar espanyol que llegeix el discurs parli de Wehrmacht pronunciant Uérmac, com un anglòfon que no sabés fer-ho correctament en alemany (Vérmajt). Deixem la terminació per centrar-nos en la primera síl·laba: és que encara no saben els actors que, en alemany, la W es pronuncia V (Wagner o Walküre) i la V es pronuncia F (von der Leyen o Beethoven)?
Ja que hem esmentat la pel·lícula "Nuremberg", direm que el personatge protagonista és Hermann Goering (o Göring), segona autoritat del Tercer Reich, després d'Adolf Hitler. I ja hi tornem a ser: en comptes de pronunciar correctament el primer so vocàlic, assimilable al segon de la paraula francesa grandeur, l'assimilen a la nostra e tancada; tot i que alguna vegada el sentim pronunciar com una o tancada. I és que, en un context més ampli, més enllá de la peli, està comprovat que, si un locutor llegeix la forma Goering, tendeix a pronunciar Guéring, però si llegeix la forma alternativa Göring, tendeix a pronunciar Góring. I, seguint amb cognoms nazis, passa el mateix amb el del cap de les SA, Ernst Roehm (o Röhm), assassinat en 1934 a instàncies de Hitler, Goering i Himmler, cap de les SS. En canvi, el nom del ministre de propaganda, Joseph Goebbels, mai no l'he vist escrit en la forma Göbbels.
Encara podríem parlar de Heidelberg o de Edelweiss, que cal pronunciar Haidelberg i Edelvais però gairebé ningú no fa; de Dürer o Hitler, que cal pronunciar Dura i Hitla, amb la nostra vocal neutra de terminació; de Diesel o Dietrich, que cal pronunciar Dísel i Dítrij, i d'aquest últim nom, que, com Bach o Wehrmacht, cal pronunciar Baj i Vérmajt.
Curiosament, hi ha sons que han tingut mes sort i s'acostumen a usar correctament, com Freud o fräulein, pronunciats Froid o froilain, o com Haendel (també en la forma Händel) o schaeferhund (també en la forma schäferhund), pronunciats Hèndel o schèferhund, amb e oberta.
Comentaris
-
Lliçó[Ofensiu]Aleix Ferrater | 09-12-2025 | Valoració: 10
Així m’agrada, lliçons que alimenten, on s’aprenen coses. L’alemany és una llengua força desconeguda i molt bonica de pronunciar. Sempre m’ha agradat aprendre quatre paraules i les vegades que he visitat Alemanya, m’agrada demanar un Frankfurt i una cervesa en alemany enhorabona per aquests relats que alimenten. Una abraçada.
Aleix -
Adaptació[Ofensiu]SrGarcia | 07-12-2025
Això sempre és molt problemàtic. Un cantant sud-americà va morir a la ciutat francesa de Nimes (pron. Nims) i una locutora de TV3 va tenir els sant collons de pronunciar Naims, com si fos una ciutat anglesa. La veritat és que hi ha molta més gent que te nocions d'anglès que d'alemany, i es difícil d'evitar.
Cadascú adapta com pot els noms estrangers a la seva fonètica (jo ho vaig fer al relat "Frau collons"). Molts castellans no saben pronunciar els noms de ciutats com Valls o Sabadell, no és que no vulguin, és que no poden.
Caldria que hi hagués més miraments, per això, és cert. A mi em molestaven molt els que pronunciaven el nom de Max Weber com si fos anglès.
Una bona manera de barrejar erudició i humor. -
Menys traducció i més...[Ofensiu]llpages | 07-12-2025
pel·lícules en versió original i subtitulades!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]
- Dos i dues. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLATINADES. [text no creat amb IA]
- En alemany o en anglès? [text no creat amb IA]
- Inescrutables però escrotables. [text no creat amb IA]
- Havien begut oli. [text no creat amb IA]