Embadalits

Abans de res, moltes felicitats pels teu cent relats i tot ben bons. Espero que segueixis amb la mateixa línea i ens continuïs oferint molts més.
Una bona pensada intentar fer un relat de cent paraules, quasi sempre se'n fan de més oi?
Has triat un tema divertit i fresc, d'aquells que ja són habituals amb tu. Fins el final mantens l'intriga, per acabar destapant la caixa del trons.

Una forta abraçada i endavant

El teu segell és clar, inconfusible, Mercè, amb quatre pinzellades ens descrius una situació trivial, li fas un tomb i ens sorprens.

Felicitats peL centenar de bons relats!

Una abraçada.

PS M'agradaria molt que aquest any també poguéssim compartir un dinar Relataire a l'Escala, pel Premi Víctor Mora; nosaltres farem tot el possible per assistir-hi: tenim un record molt maco d'aquell dia!!!

per a un gran quadre. Amb una história mol real i encertada.
felicitats pels cent relats, jo encara estic lluny de tanta literatura escrita.

et felicito

rínxol

Pels cent relats i pel relat cent.

Lluís

la posibilitat de que una fada, amb la seva vareta màgica, em concedís un desig, jo li demanaria posseir l'enginy de la Mercè Bellfort per a poder escriure com ella.
Moltes felicitats per aquests cent relats i no deixis mai d'escriure.
Una molt forta abraçada, Mercè.
Nonna_Carme

tndresa, sentit de l'humor. És un gust i tot un aprenentatge llegir-te

Oh! Quina enveja. i quina alegria retrobar els amics i veure que encara et recorden.
Sí, anirem juntes a recollir els premis. Podem somniar fins lúltim dia i m'agradarà tant poder-te abraçar de nou.
Et torno a felicitar, pels 100 relats, pels 466 comentaris i per la valoració. Tot això ben merezcut.
Embaladits és un bon relat.
Ens veiem a L'Escal.
Irene Tironi

Ni que només fos per celebrar el teu primer centenari de relats, val la pena llegir-lo. Llegir-lo amb un somriure als llavis.
Felicitats!
- Joan -

Hahaha! Un relat curt i intel.ligent jugant amb l'ambigüitat amb destresa, posant cada element amb cura per no donar pistes i atraure el lector cap a altres camins, molt més senzills i marcats per resoldre al final que obliga a rellegir-te i comprovar com ens has enredat de valent. Un bon relat de centenària. Per cert, et conserves molt bé, la veritat. Petons des de l'observatori calorosíssim!

està molt bé que et treguis importància, Mercè, és molt bonic, però el fet és que la teva puntuació és ara com ara de 9,87 i, per tant, et correspondria estar entre els cinc més valorats.

Per això et demanava si és que "tenies poders" per evitar-ho ;-)

una cosa, Mercè, que ja m'hi vaig fixar fa dies. Com és que no surts entre els autors més valorats?

(Potser és que tu pots controlar-ho? Que tens poders? ;-))

Si en Sandro obrís els ulls se'n faria creus de la lliure versió que he fet de la seva obra. "Tot és producte de la fantasia", li diria jo. M'agradaria saber la seva resposta...

per a arrodonir la centena. Ben escrit i amb la sorpresa final que ja esperem... perquè et coneixem prou bé.

Desitjo, Mercè, que n´escriguis molts més, perquè ens permetis gaudir del teu ingeni.

Un petó molt fort,

Pilar