Em visites l'esperit

Un relat de: Mena Guiga
Des de rere la columna blau klein m'enfoques-enfonses els ulls. Penetren. Jo, des de la finestra, t'ho copio. T'estimo d'aquella manera que sents que et pot rebentar un punt de joia, neguit i energia al centre vital perquè un intens intern somrís, llavors, en raja.

Quieta, esperes que m'atansi mantenint distància.

Visualitzo que t'acarono i que perds el deix de recel (estímul de supervivència), que t'abandona, que no et cal preguntar-te -així t'ho llegeixo als groguencs globus oculars amb pupil·les com dos guionets en vertical- com és possible, com!, de ser estimada, adorable gateta carei feral de peculiar rostre amb la disposició de taques dentades que semblen cremades i els esquitxos negres que tot just són puces imitades i que ETS, en majúscules, a la meva ànima.

Comentaris

  • Error[Ofensiu]
    Prou bé | 01-06-2021

    ...que vesses... correcció.

  • Amor [Ofensiu]
    Prou bé | 01-06-2021 | Valoració: 9

    M'agrada el, sentiment, la tendresa, que Besses en el teu , tan ben, escrit. Fins aviat

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 01-06-2021 | Valoració: 10

    Sé de què parleu. Jo també he tingut gatet. Podeu llegir la meva poesia Mixo, .mixetai ho entendreu.
    Abraçades

  • Et transcric el comentari que et vaig fer al Repte Clàssic[Ofensiu]
    brins | 29-05-2021 | Valoració: 10


    "Un relat tendre i commovedor que permet viatjar pel món interior de l’autora.Tendre pel vocabulari que hi utilitza, i commovedor per l’amor que destila vers una gateta, un amor que crec que és real. El text no tan sols parla d’estimació, també dona cabuda a la importància de la companyia i de l’empatia.Com a bona observadora de la realitat que l’envolta, l’autora explica,des d’un principi, la seva vivencia i declara, obertament, com arriba a estimar un felí que té molt a prop ; fa entendre al lector la seva manera de sentir, cosa que no és fàcil… perquè, a la vida, existeixen maneres de pensar molt diferents…Amb la utilització de la primera persona del singular aconsegueix que el text sigui molt àgil, i arrodoneix el relat en acabar-lo amb la mateixa idea inicial. No deixa gaire clar, però, si la gateta protagonista viu amb ella o no."

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

836 Relats

904 Comentaris

370745 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com