Em sento com un ninot

tant de bo jo tmb pogués ser una nina un temps

m'agrada com has tret tan suc d'una cosa així. A més, has fet que el tema es converteixi en un tema "filosòfic", que pel que sé a tu se't dona molt bé, o almenys al 3r trimestre. Jejeje. Bé, doncs que m'ha agradat.


PD: potser no em coneixeràs amb el nom d'Orawa però ens coneixem. Si no saps qui soc ja t'ho diré, no et vull fer patir. Jo soc...saps que, et faré pensar una mica més. Fins aviat!

I que me'n dius, Àngels, d'aquells bons moments, de les alegries amb els amics, companys... dels somriures, les bormes... aquestes coses, tampoc les viu un ninot...
Sovint interpossem el que és dolent i oblidem el que és bo...
Si fiquessim en una balança allò que en és bo i allò que ens és dolent, quin plat creus que faria més pes?
Cal sofrir, patir, plorar per apreciar les alegries i els somriures...
El teu relat e´s molt bo, m'ha agradat, d'ara en endavant et llegiré més sovint, espero que publiquis més relats!
I no sigui una nia, segur que als teus amics els sabria mot greu!

que alguna vegada tots hem desitjat no sentir, no raonar, perquè hi ha moments en els quals tot això es gira en contra nostra.

Si fossim ninos, no sabriem el que és patir, ni el dolor, ni l'enyor...

Però tampoc sabriem estimar, ni podriem escriure... Ens perdriem coses realment meravelloses.

"amargo es el dolor,
pero siquiera padecer es vivir!"

deia Bécquer.

Bon relat.

Una abraçada.

Salz.