Alguna cosa no rutlla bé...

Amb el consol de no ser l'única que se n'ha adonat… Potser és un consol una mica absurd, però saber que no són al·lucinacions meves sinó que hi ha més gent que ho veu, em conforta.
Fa massa temps que les coses s'amunteguen i arribarà un moment en què tot petarà. No sé si la culpa és meva, és seva o de les dues, però alguna cosa no va bé. Tan aviat som grans amigues i millors confidents, com ens podem estar hores, dies (potser setmanes i tot) sense dirigir-nos un mot.
Si no vaig errada, aquí hi ha alguna cosa que no rutlla bé i estic convençuda que ella també ho ha notat, però cap de les dues som capaces de gosar preguntar què és el que està passant.
I, com deia, hi ha més gent que també s'hi ha fixat. Han vist com les coses canvien d'un dia per l'altre. M'han preguntat si ja no érem amigues, si ens havíem discutit, si més no què era el que havia ocorregut. Jo mai tinc una resposta per totes aquestes preguntes, al contrari, sóc la primera en formular-les. El que més em qüestiona és saber si ella té alguna resposta o bé es fa preguntes com la resta.
Tinc ganes de fer el cor fort i enfrontar-me a aquest destorb que tanta nosa fa, però alhora em plantejo si vertaderament val la pena. Potser el destí prefereix que continuem així o que tot acabi i passem a només dirigir-nos les paraules úniques i necessàries.
La veritat és que no tinc la menor idea de com acabarà aquesta situació, només espero que acabi ja d'un cop i tinc el lleu pressentiment que això ocorrerà aviat...