No podia haver estat com jo havia imaginat?

Un relat de: ÀnGeLs

Tants dies esperant aquell moment que mai arribava; tantes hores buscant les paraules adequades; tantes estones pensant què dir-te quan et retrobés i tot per què, si el tan esperat instant ha arribat el dia més inesperat, al lloc més insospitat i al moment més sobtat.
Ens hem tornat a veure per mera casualitat, allò que en diuen per cosa del destí. I tot plegat, per què? Per no poder emprendre cap de les converses assajades d'entre les hores de nit sense son. No volia que tornés a passar com l'altre cop, que ni tan sols vam gosar saludar-nos, però la diferència va ser mínima ja que amb prou feines vaig tenir temps per saludar-te, de fet, vaig conversar més amb el teu amic que no pas amb tu.
El que sí va repetir-se va ser aquella mirada teva que m'ho diu tot sense pronunciar un mot; hi ha moments en què sobren les paraules i aquell va ser un. Les teves mirades m'arriben ben endins, em toquen el cor i, ben sovint, em fereixen. Ja no és aquella mirada còmplice que m'encisava mirar, ara és una mirada esquivada o una mirada gairebé esquerpa.
Sembla que els teus ulls hagin oblidat tots els moments viscuts al costat dels meus: tantes estrelles que junts van mirar, aquells munts de rialles plegats, aquelles estones de silenci abraçats, aquelles converses sense tema concret però que podien durar hores, aquella nit de pluja veient com la resta del món es mullava i a nosaltres tan poc que ens importava acabar xops mentre restéssim l'un vora l'altre... Penso que els teus ulls ja no es volen trobar amb els meus, els quals estan desitjosos de topar els teus.
M'havia imaginat aquest encontre de tantes maneres, tan diverses, a tants llocs diferents, però mai com va acabar sent. Ara només em queda seguir ideant la propera trobada, creant-la a la meva manera, com jo vull que sigui i que, de ben segur, no tindrà res en comú amb la propera vegada que ens trobem.

Comentaris

  • tants i tants cops[Ofensiu]
    Perestroika | 29-09-2006

    assegem discursos davant el mirall, inventem la retrobada al llit sense poder dormir...amb imatges triades amb cura, tornant enrera si algun detall no és del tot perfecte, creant la situació ideal.

    Sempre sol ser una d'aquelles vinyetes en que el món és ple de gent, però a la vegada aturat i no veus res del que t'envolta que no sigui aquella persona..

    I després apareix quan no ho esperes, l'escenari no és tan romàntic, segur que vas despetinada i a sobre l'amnesia bloqueja tot el que acuradament havies preparat.

    M'ha agradat el relat, m'ha fet sentir molt identificada ja que jo sóc una somniatruites de mena.

    Et seguiré llegint

  • ets fantastica![Ofensiu]
    kenem | 29-09-2006 | Valoració: 10

    Hi ha mirades qeu val la pena no tornar a creuar-se. Ets bona... segueix endavant!

  • Hola![Ofensiu]
    Orawa | 24-08-2006

    Ja fa dies que vaig llegir tots els teus relats, però avui m'ha vingut de gust rellegir-los. I m'he fixat que aquest relat no té cap comentari!
    No et preocupis: ja en té 1!
    Bé, tan sols dir-te que m'agrada com escrius, i ja ho saps. I que és més divertit imaginar com seran les coses i emportar-te una sorpresa quan arriba el moment. Continua escrivint!



    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ÀnGeLs

15 Relats

37 Comentaris

17446 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Sóc de sang ben catalana, sóc de la Terra de l'Ebre.
Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra.

Lletraferida des de sempre i aficionada a l'hora d'escriure, una manera de poder expressar el que sento i no dic.