Què seria de mi sense la meva llengua?

llengua f. 1. Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal de la deglució, la succió, la masticació i l'articulació de sons. 2. Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació.

Això és part del que obtenim si busquem la paraula "llengua" en qualsevol diccionari, però la llengua tan sols és això? No, al menys per mi. Què seria de nosaltres sense llengua? Res, no podríem fer absolutament res; per començar, no podríem menjar, per tant, no podríem subsistir, però si arribéssim a ser alimentats per algú altre... tampoc faríem res. Per què? Doncs perquè la llengua és el nostre principal vehicle, amb ella demanem el que necessitem en cada moment, ens comuniquem amb la resta de la societat, expressem com ens sentim en cada moment, amb ella ens relacionem amb els altres i cada cop que parlo de la llengua ho faig en doble sentit, referint-me a les dues definicions que hem trobat al diccionari, ja que la segona definició no és res sense la primera.
Tantes llengües que hi ha al món, tan diferents, però que tenen una gran característica en comú: són vitals per als seus parlants i propietaris. Imagineu-vos un dia sense llengua, quin martiri! Potser sí que ens serviria per no haver d'escoltar molta gent que ben sovint ens atabala, però que faríem quan ens trobéssim amb un amic o amiga? No el podríem saludar, no li podríem fer una amistosa ganyota, no li podríem preguntar com es troba, no li podríem explicar què ens ha passat durant el dia... I què en dieu dels llargs i apassionats petons dels amants, què farien ells sense llengua? Estaríem més que perduts!
De ben segur que hi ha més coses que es perdrien sense la llengua... Ja està! En tinc una altra, què farien els refranys, dites i proverbis que tenen la llengua com a protagonista? Les mares ja no podrien rentar-nos-la amb sabó o lleixiu en dir un renec; els gats ja no podrien alimentar-se de les llengües dels nens i nenes poc parladors i tampoc nosaltres podríem menjar llengua aquells dies que estem tan xerradors; ja ningú tindria pèls a la llengua puix que tampoc tindria llengua... i moltes d'altres expressions popular se n'anirien en orris.
Doncs bé, per un cop a la vida, tinc raó o no tinc raó? Ja us agradaria a tots els qui em coneixeu que fos jo qui perdés la llengua, oi? Així us estalviaríeu molts mals de caps d'aquells que us agafen de tant escoltar-me xerrar, doncs no! Em queda llengua per molt de temps...