Cercador
Ara que veig el terra mullat...
Un relat de: ÀnGeLsPlou?
No ho sé.
Està plovent?
No m'he fixat.
Ha plogut?
No ho vull esbrinar.
Sota la pluja vaig estimar-te,
amb la pluja et recordava,
però ara ja ni tan sols sé
si la terra està mullada.
Significa això alguna cosa?
Doncs, ara que veig el terra mullat,
m'adono que la pluja
per a mi ha canviat de significat.
Ja puc contemplar-la rere els vidres,
ja puc deixar que em xopi la pell,
ja puc dir d'una vegada:
Adéu, pluja, adéu!
l´Autor
15 Relats
37 Comentaris
17884 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Sóc de sang ben catalana, sóc de la Terra de l'Ebre.Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra.
Lletraferida des de sempre i aficionada a l'hora d'escriure, una manera de poder expressar el que sento i no dic.
Últims relats de l'autor
- Ara que veig el terra mullat...
- Únicament, jo
- No sóc res sense tu
- Passats uns dies, va entendre-ho
- Camino embadalida...
- A la fi, m'enxampen!
- Objectiu aconseguit sense haver-s'ho proposat
- Reclamació als Reis Mags d'Orient
- Dolços records, alhora que molt amargs
- Què seria de mi sense la meva llengua?
- No podia haver estat com jo havia imaginat?
- Alguna cosa no rutlla bé...
- Incapaç de trobar-li algun defecte
- Recapitulant...
- Em sento com un ninot