Em sentí volar ...

Un relat de: Magda Garcia
I vaig volar sense cap frontera que franquejar. Em sentí lliure creant remolins al voltant de cims nevats, fonent neus primaverals. Un impuls desmesurat em va permetre endinsar-me en valls espectaculars amb paisatges i construccions que, vistos des del meu angle de visió, sentí incommensurables.

El meu ímpetu transformat en un vals eòlic, de cadències rítmiques i sinuoses, va anar perdent alçada. Vaig apreciar el paisatge més proper reconeixent la coreografia de les astes girant rítmicament alineades amb una bellesa estètica, qual ballet, incomparables.

I acariciant galtes amb somriure pletòric m´introduí dins les llars que m’acollien admirant la nitidesa i la discreció de la meva arribada.

Comentaris

  • Airet[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2021 | Valoració: 10

    No puc dir res més que un relat preciós m'has fet voleiar!. De 10. Per això el puntuo.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

147 Relats

492 Comentaris

38868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.