Em sentí volar ...

Un relat de: Magda Garcia
I vaig volar sense cap frontera que franquejar. Em sentí lliure creant remolins al voltant de cims nevats, fonent neus primaverals. Un impuls desmesurat em va permetre endinsar-me en valls espectaculars amb paisatges i construccions que, vistos des del meu angle de visió, sentí incommensurables.

El meu ímpetu transformat en un vals eòlic, de cadències rítmiques i sinuoses, va anar perdent alçada. Vaig apreciar el paisatge més proper reconeixent la coreografia de les astes girant rítmicament alineades amb una bellesa estètica, qual ballet, incomparables.

I acariciant galtes amb somriure pletòric m´introduí dins les llars que m’acollien admirant la nitidesa i la discreció de la meva arribada.

Comentaris

  • Airet[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2021 | Valoració: 10

    No puc dir res més que un relat preciós m'has fet voleiar!. De 10. Per això el puntuo.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: